trajectòria / llibres / poesia / blocs /recitals/ festivals /entrevistes / docs digital /pensaments / publicacions

vides / encontres / veus / músiques / epígrafs/ rastres / paisatges / amistats / dolor

BMA&Biel Mesquida

 

 

 

Qui sóc i per què escric

Molt dilecte i de mi car i coral amic P-M, he trescat molt abans d'arribar fins aquí. Feia dies i nits, un parell (en sentit mallorquí), que intentava enfilar unes teringues de mots per respondre uns interrogants que em fas quasi sense adonar-te i que em produeixen neguit, perquè no sé com contestar-los. Entre tots, el que em persegueix és aquell que insinues quasi com si m'ho retraguessis: Per què escrius? Abans d'agafar la Montblanc i el paper que em va dur n'Òscar Pujol -el poètic i savi amic que fa un diccionari sànscrit-català- de Benarés, fet per mans artesanes índies, i borratxar les primeres lletres, he intentat sense èxit posar El lado más bestia de la vida (Take a Walk on the Wild Side), vell amic Lou Reed, nou amic Albert Pla! El tocata només m'ha deixat sentir un Lluís Llach amb la seva veu pintada amb tots els colors de Porrera i musicada amb uns sons escenogràfics on "Els masos cauen" i "Europa creix sobre els vostres morts mercadejats sense vergonya." Quan en Lluís em recitava un "passen els núvols talment com antics vaixells/roden món/greus i misteriosos/van cap a Sarajevomathausen..." has vingut a tota, P-M de l'ànima, i m'has dit que a Iugoslàvia la pau havia començat. T'he seguit davant la tevé i he vist amb una alegria commocionada en Clinton que contava fil per ronda com els serbis, els bosnians i els croats han signat aquest dimarts de tardor un acord de pau a Dayton (Ohio) i han acabat una guerra que ha durat quatre anys i ha assassinat dues-centes cinquanta mil persones, especialment de la societat civil i indefensa.
Per afegitó ahir, com qui no diu res, em demanares que t'escrivís unes lletres per explicar-te la meva obsessió per l'escriptura. Et vaig dir que tu mateix et feies la pregunta i te la contestaves. I em mirares com si te n'estranyassis. Saps que habitam entre murs escrostonats on voldria fer les pintades més senzilles i seductores que em van i vénen pel cap en un exercici de lectura i pensament amb tota casta de vies i viceverses. Crec que em diràs que embull l'ombra de les paraules per fer llums que de vegades són negres. Sí, intent bastir una obra literària menor amb la caixa forta dels mots dels clans (que quasi arriben a ser, amb el nou diccionari de I'IEC, un hiperbanc de dades) catalans, i tu saps que som un enamorat dels parlars megamilionaris de polifonies de les diverses zones geogràfico-culturals catalanesques, intent fer un quequeig amb la barreja de lletres i sentits que expressin un parell (de bell nou en sentit mallorquí) de músiques lletrenques que entretenguin els humans i els donin els plers del gust. Diràs, lúcid i sever P-M, que ja he començat a desbarrar, sense témer-te'n que aquesta és una de les poques habilitats que practic. Fer volar els dits plens de lletres a la percaça d'unes fràgils formes belles. Em replicaràs que saps que la bellesa és terrible i que tot acte bell es paga. Escoltes mossa els mitjans de comunicació especialment els àudio- visuals. Sí, ja sé que la Internet et resulta barroera i que viure en digital no és el teu fort. Emperò fa poc em llegies, quan Gilles Deleuze va dir el darrer "no" tan bestialment humà, unes paraules seves que deies que es podien aplicar a unes quantes "coses" meves. Trob increïble que als meus escrits els diguis "coses". I em llegies: "Faire du nouveau en littérature, c'est faire bégayer la langue, c'est-à-dire la minorer, tant il est vrai que les grans écrivains inventent un usage mineur de la langue majeur dans laquelles ils  s'expriment.

>>>continua llegint

2003 >> pdf
2008 >> pdf

- Quina és la seva posició com a escriptor?


"Jo sempre he estat molt obert, he tengut moltes d’antenes, i una curiositat insaciable; sóc molt esponja: el que m’agrada m’ho faig meu, i el que no m’agrada ho escup; hi ha com un metabolisme d’aquesta mirada cap el món a traves del llenguatge en què res em resulta estranger..."

"L’escriptor no es pot aturar mai de mirar, de mirar-se ell i de mirar el món. Tot el que li passa, les vint-i-quatre hores del dia, tota la seva vida forma part del material de la seva obra."

J.M.Muñoz, L'Avenç, 2008, núm. 337

2019 >> pdf

 

(...) Els líquens són un alfabet que m’aprèn el llenguatge dels enigmes que no s’acaben mai.

No sabies, lectora enyorada, que escric per afegitons, per capes successives de sediments metafòrics i per això els meus manuscrits són plens de comentaris als marges: per reescriure, per canviar, per esborrar, per col·locar a una altra banda, per afegir?

Vols veure els meus esquemes, les hipòtesis, els croquis, els gargots, les metàfores en estat brut, els primers reflexos d’una imaginació preparada per escalfar-se, la necessitat que tenc d’injectar biblioteques en una frase en què els mots s’ajustin, i siguin musicalment justs, com en un somni?

Desitges conèixer les nombroses obres que he devorat, assaborit i devastat, tots els sistemes de referències que marquen l’erudició que he emprat, les enquestes que he fet, la fàbrica interior on els projectes han agafat forma, la bodega en què s’ha produït la lenta gestació de les inspiracions més secretes? No oblidis que he embullat

les pistes, he anat per allà on no m’esperaven, moltes vegades he fet malbé els ponts i he cremat les naus. Faig feina dins els matisos.

La gran dificultat no és escriure, sinó viure de tal manera que l’escrit aparegui com un naixement.

Poesia com a floració d’una joia i una tristesa indissolubles: l’infinit entra dins les coses, les engrandeix, els hi dona una ressonància llarga, densitat i perfecció fondes.

Faig exercicis per veure, també, amb la precisió d’un científic, les coses que hi ha darrere els mots. Visc dins el metabolisme de la llengua.

Faig una taula de sensacions: agaf les sensacions germanes, les que estan en connivència, les que són còmplices, les que corresponen a un mateix estat de l’esperit. Cerc les sensacions de totes les èpoques, de totes les latituds, de totes les cultures, les pos des del principi al final i sorgeix una coherència com la de la taula periòdica dels elements.

 

(...) Em dirigesc a una interlocutora invisible però de tal forma que cadascú pot tenir la il·lusió que el meus mots són fets per a la seva visió singular i única: confidències personals d’una ombra a una altra ombra anònima.

Voldria sobreviure com deia l’amic Valery Larbaud: ser una mà fresca damunt algun front i un company d’un viatge fet de partides que oblidassin el no res de saber d’on vens i a on vas.

Som fidel als meus entusiasmes de joventut.

Biel Mesquida a

CLOSCADELLETRA (CLXXXIII) 7/7/2019

Imatges BMA