<
BMA&LLIBRES

Sinopsi de Doi:

Maciana, mallorquina a Barcelona, t'obre de pinte en ample les portes íntimes de tota una vida apassionant. Sabràs com dos reclutes s'ho fan un horabaixa de diumenge qualsevol. Llegiràs, per damunt les seves espatlles, la lletra que Tiana cal·ligrafia, trunellada de pornografies verbals que no ha escrit mai ningú. Anna Servera viurà davant els teus ulls el remake d'un amour fou. Mabel et mostrarà una perversitat profunda que practica des del bressol. Amb Acèida entendràs com unadona casada s'encalenteix amb el paquet d'una tanca publicitària. Dèlia podria ser una patriota fi de segle. Un conjunt de models, amb noms, llinatges i pensaments inoïts, esperen la foto impossible d'Ernst en un belvedere inquietant sobre l'abís. Imaltzin duu el sacrifici tatuat a la bellesa. I la matèria grisa desplega els seus secrets a través de mil i un llenguatges tan gustosos com les intenses i singulars aventures de seducció del kama-sutra d'una llengua fresca, arriscada i lubrificadíssima.

 

Doi
Empúries
Barcelona,1990

Pep Blay i David Castillo Biel Mesquida "No he entès mai la distinció entre fons i forma tot és forma" Avui cultura 15/9/1990 Entrevista >>>

Pep Blay i David Castillo

—Sota quines bases vas concebre Doi?

Biel Mesquida

—Em vaig plantejar el llibre sota el fil unitari de fer una escripturà per a tots els públics o, dit amb paraules menys vulgars, amb una estructura clàssica. Es allò que em deia en Ramon Barnils: "Biel, demostra a la gent que saps fer contes amb cara i ulls, amb plantejament, nus i desenllaç, amb personatges que no siguin singularíssims..." Tot va anar per aquí, encara que per mi cada nou Llibre és un aprenentatge i un exercici. Això és el que m'estimula a escriure, veure que els territoris de la llengua catalana són infinits i que hi ha selves, mars i oceans inexplorats.

M'agrada fer navegacions d'aquest tipus, i en aquesta última aventura crec que he descobert uns territoris lingüístics que desconeixia,i dels quals no crec que els lectors tinguin massa coneixement, perquè pertanyen a una nova cartografia lingüística.Doi és això: posar-me a fer unes històries amb unes limitacions de tipus formal sense deixar-me passar ni una frase ni una expressió ni un lèxic que no estigués molt lligat a tota la història, sense deixar-me emportar per territoris que fins i tot ni jo mateix puc controlar. Hi ha una orientació i una brúixola exactes, un treball de fitxes que ja havia utilitzat però mai amb tant de rigor. Quan em posava a escriure un conte preveia el que sortiria. Hi ha contes curts on cada frase és una història, i que duren una pàgina o les que siguin perquè ho he volgut així, amb una intensitat i una brevetat exacta.

"Malgrat tot, Fonolleres assegura que «Doi» fuig  del costumisme perquè es materialitza en un llenguatge més aviat difícil, en un català molt correcte, gairebé artificiós». Segons l'escriptor gironí, «es pot afirmar que Biel Mesquida aconsegueix copsar l'instant de manera sorprenent en la seva última obra i que, cadascuna de les històries, permet una reflexió profunda malgrat la seva aparença, a voltes superficial». Anna Nogué

«No hi ha aquella ruptura gràfica —diu Mesquida— perquè no vull copiar-me a mi mateix i perquè m'interessa crear territoris d'exploració nous, fer que els mots i les frases tinguin una nova musicalitat. Els temes, però, són els de sempre, l'amor, la mort, el sexe, el sofriment, però contemplats sobretot per personatges femenins».BMA

9/7/1990 Biel Mesquida:'Doi' és un ejercicio duro y arriesgado Josep Ma Frau >>>

 

Del textualisme a la narrativitat 'Doi', quinze anys de perspectiva literària i un canvi en els models narratius. Isidor Cònsul >>>

12/7/90 Anna Nogué Biel Mesquida aporta una nova obra a la literatura catalana >>> 12/7/90 El Punt Miquel Pairolí >>> Diez segundos al textualismo Julià Guillamon >>>
 

- Eduard Escofet: "Entzugserscheidungen’", Avui. Cultura, 25 de juliol de 2002

- Rosselló Bover, Pere: «Doi, de Biel Mesquida: més enllà del relat», El Mirall. Palma de Mallorca. Any VII, núm. 59, 1993, gener, p. 9-71.

- Ricart i Aguilà, Rosa M.: «Biel Mesquida: D o i», Revista de Catalunya. Barcelona, núm. 58, 1991, desembre, p. 143-4.

- Pla i Arxé, Ramon: «Maneres», El País. Quadern. Barcelona, 1990, 26 de juliol, p. 6.

- Moret, Xavier: «Biel Mesquida, de L’adolescent a Doi», El País. Quadern, Barcelona, 1990, 29 de març, p. 6.

- Fonalleras, Josep M.: «En Biel i la literatura», El Temps. València, 1990, 6 d’agost, p. 97