Camafeu
Empúries
Barcelona, 2002

Sinopsis

Marciana i Jaume, un matrimoni gran, s'estimen com si fossin uns vells amants. Maciana, una mallorquina casada a Catalunya i que viu a Barcelona, vola amb el seu marit fins a Palma en un viatge organitzat per l'Inserso. Maciana, que amaga al seu marit una malaltia terminal, furgarà en el passat illenc per redrescobrir els seus orígens, i retrobarà una persona que feia molts anys que no veia i que li remourà molts records essencials.

 

Eduard Escofet, ‘Entzugserscheidungen’, Avui 25/7/2002.[>>> pdf]
"Camafeu era la més llarga de les narracions de Doi, el recull que publicà el 1990. I la més llarga i també la més complexa: i és així que l’han publicada en un volum a part, en una col·lecció de llibres de butxaca. És un viatge de retorn, un pont entre les dues ciutats que marquen Nord i Sud en la narrativa de Mesquida: Palma i Barcelona."

"És, a més, un llibre que ens mostra un Mesquida molt reflexiu, que ens porta a l’habitual Rodoreda i a la prosa italiana més intimista de la Lalla Romano de La penombra che abbiamo attraversato i d’altres autors com Carlo Levi. I també de D’Anunnzio, si hi sumem l’opulència dels mots. I els personatges miren endins i treuen apunts d’una cultura que els situa fora de les persones de carn i ossos: com si emulés la Fiammetta de Boccaccio o un més proper Corella, duen retalls que l’escriptor disposa: un discurs no deixat a l’atzar. perdedors."