|
[…] En aquesta fi de segle, era de megàpolis i de la societat globalitzada, la teva paraula viva, Mimar, reclam meu, és més necessària que mai per orientar-nos: perquè amb la teva singularitat salvaguardes i crees uns paisatges únics i sense motlles que ens poden ensenyar molt per aprendre a ser allò que som. Que em pas a passes de gegant?, si penses això quan em llegeixis, has de saber que vas errada. I les teves plaguetes de visions em donen la raó. Em contares que quan anaves de viatge o quan eres a ca teva, sempre duies uns quaderns on, amb tècniques d’aquarel·la o de pastel, prenies apunts dels llocs, de les clarors, de les botàniques i zoologies del temps. Quantes delícies s’estotgen en les pintures!, aquesta va ser l’exclamació que vaig fer aquell dia a can Toni Catany quan les vaig veure totes plegades i les vaig tocar de prop. […] [E]m quedà gravada amb força aquella platja grega d’Aerotini, on el fill d’Ulisses, Telèmac, desembarcà […]. https://detroiaaitaca.wordpress.com/tag/biel-mesquida/ |
el sol, el vent i l’aigua. Les serps em freguen els peus al voltant de l’altar de la Deessa blanca. Ara Ítaca som jo, no la Penèlope d’Esparta, perquè tu has oblidat el camí de tornada. He deixat de mirar de l’horitzó la ratlla i no espero les naus, a la torre més alta. Ja no és a Troia, Ulisses, on la guerra esclata. Altres guerres et prenen i perden. . Camins equivocats i ferestes batalles et fan canviar l’amor i oblidar la casa. «Només seran uns mesos de lluita i de desastre.» I la vida és tan curta, et diu el vent que passa, i saps que et retendran altres braços i estances, i el mirall va canviant la imatge que estimaves. Fil blanc i fil vermell, tapís de seda blanca, i no trobo el valor per acabar-lo encara. I aquells pretendents, que proposen besades. Asseguda al casal canto el pas de la tarda. Oblido jo també aquell gest d’abraçar-me. Els teus llavis, i els meus, amorosa esperança. Ara el gos Argos s’adorm, a la porta de casa. |
Bonet i Mesquida reciten Palau i Fabre. Abril 2017 |
El 15 de maig de 2006, la discogràfica Propaganda pel Fet i l'Ateneu Popular la Torna van celebrar els deu anys respectius amb un homenatge a Ovidi Montllor al Palau de la Música Catalana.Fragment del DVD que es va editar d'aquella nit: 'L'Ovidi se'n va a Palau'.Píndola 4, amb la intervenció de Biel Mesquida i la 'Balada d'en Jordi Roca' de Guillem d'Efak,(15 de maig 2006). |
 |
PENÈLOPE D’ESPARTA