Vertígens
Edicions 62
Barcelona, 1999

"I tot seguit comença la festa, la gresca del viatge, l'aventura de solcar un mar de sorpreses que són pura meravella del ritme, del sentit precís i amorosit del mot, amb una llengua que mastegues de sabrosa i amb l'artefacte de la metàfora que salta al punt de cada revolt o t'espera, còmplice i fent l'ullet des de la cantonada amable de la tradició narrativa que la nodreix. En literatura no hi ha cap més justificació fora de la qualitat. Per això mateix Excelsior o el temps escrit no necessita el suport de cap padrí i s'apuntala sola com una mostra singular, i en alguns aspectes única, de la narrativa catalana actual. S'afilera més en el solc de les narracions de Doi (1990), que no pas en la radicalitat transgressora de L'adolescent de sal i, enllà de l'estricta lluminositat formal, la novel·la s'arma amb braó propi per la diversitat de mirades que hi conflueixen. [...] Amb la mirada atenta a aquest tercet que sintetitza les millors virtuts de la pròpia tradició contemporània, Biel Mesquida ens ofereix una obra nova, singular i sobretot bella, Excelsior o el temps escrit. (Isidor Cònsul: "Tria personal", Serra d'Or, 1996)