Excelsior o el temps escrit


Excelsior o El temps escrit Empúries Barcelona, 1995	Excelsior trad. José Carlos Llop Anagrama Barcelona, 1998	sinopsi Novel.la intensa, corrosiva i plena d´encanteris `Excelsior o el temps escrit` és l´entrecreuament de tres històries barroques: en una aristòcrata possessió mallorquina un jove escriu un "quadern d´argent` on reflecteix un amour fou i la complexa relació amb la seva mare en una illa del Mediterrani un altre jove busca, amb l´ajuda de la seva madrastra, el pare; i en un casalot del Pla de Mallorca una extravagant aristòcrata britànica desespera per aconseguir la tendresa. Mesquida aconsegueix així inventar inquietuds i experimentar les polifonies del text. ########################## En una aristocrática y antigua finca mallorquina, Son Maraldí, construida sobre las terrazas de la sierra de Tramuntana que bajan hasta el mar, un joven escribe un «cuaderno de plata» en el que refleja, día a día, un amour fou y la honda, compleja y apasionada relación con su madre. En una isla del Mediterráneo habitada por feroces y singulares clanes primitivos y gobernada por la dictatorial Dama Sellenyac, otro joven busca con todas sus fuerzas, y con la ayuda de su poética madrastra, al padre, desaparecido en un naufragio misterioso. Y en una neogótica mansión del llano de Mallorca, Fornamira, una inteligente, extravagante y viejísima condesa de la Escocia profunda, intenta desesperadamente conseguir la ternura. Sigue leyendo >>>
"... Biel Mesquida ens ofereix una obra nova, singular i sobretot bella, Excelsior o el temps escrit." Isidor Cònsul
llegeix més Isidor Cònsul: "Tria personal", Serra d'Or, 1996, núm. 437, maig del 1996, p. 73. pdf >>> "I tot seguit comença la festa, la gresca del viatge, l'aventura de solcar un mar de sorpreses que són pura meravella del ritme, del sentit precís i amorosit del mot, amb una llengua que mastegues de sabrosa i amb l'artefacte de la metàfora que salta al punt de cada revolt o t'espera, còmplice i fent l'ullet des de la cantonada amable de la tradició narrativa que la nodreix. En literatura no hi ha cap més justificació fora de la qualitat. Per això mateix Excelsior o el temps escrit no necessita el suport de cap padrí i s'apuntala sola com una mostra singular, i en alguns aspectes única, de la narrativa catalana actual. S'afilera més en el solc de les narracions de Doi (1990), que no pas en la radicalitat transgressora de L'adolescent de sal i, enllà de l'estricta lluminositat formal, la novel·la s'arma amb braó propi per la diversitat de mirades que hi conflueixen.