(Vull dir que, al meu parer, i potser també, tan bé..., a l'honest parer d'en Biel Mesquida, la llibertat del cos i la llibertat de la carn en el cos humà no són un objecte de reivindicació humana general, de reivindicació popular, mai de la vida no ho foren. L'home és en el seu cos, el cos té la seva carn... Si vol el que no té, la llibertat n'és innocent.) I aquí és on en Biel Mesquida comença a treure ulls de la intel·ligència sobre les coses que passen sense anar-se'n..., perquè aquests mots escrits aquí dalt fa tot just un instant signifiquen: la carn i la intimitat, la carn i el cel en l'univers..., la creativitat expressionada pel cos i la intimitat, són el mateix fet real. D'aquesta clara visió de la vida i la vitalitat, en surt la lucidesa que mena a conèixer i a reconèixer un fet que, precisament de tan senzill com és, clama al cel: és aquest fet des que la terra veu que entre els animals hi ha homes, la llibertat és una presència de natura vaivera, que ara hi és, ara no hi és, que és un volta, vent, volta, fulla. Com l'home, que també és un ésser intermitent, dotat, però, d'una mare, de les mares, en sessió contínua, i sobretot, sobretot, un projecte intermitent des d'una bioquímica afectiva que també emet amb una freqüència intermitent i en una freqüència intermitent...

Blai Bonet, pròleg a L'adolescent de sal (Barcelona, Empúries, 1990)

L'adolescent de sal, prohibida per la censura durant tres anys, és, malgrat el seu caràcter de tempteig, una de les obres més interessants i colpidores dels anys 70. D'estructura irregular i contrapuntística, tot sovint senzillament desgavellada, inspirada en les teories i les pràctiques literàries de l'avantguarda francesa actual (grup de la revista Tel-Quel), aquesta novel·la entronca amb la llarga tradició europea del Bildungsroman o novel·la dels anys de formació, amb el tema de l'adolescència perduda però persistent (Hölderlin, Musil, Hofmannsthal) i, sobretot, entronca amb la novel·la simbolista feta a partir de fragments de musicalitat perfecta i construcció poètica ben controlada al servei d'algunes -poques- referències de contingut autobiogràfic, talment els Cants de Maldoror d'Isidore Ducasse, comte de Lautréamont. Amb aquest autor del temps de la Comuna francesa, més que amb cap altre, l'obra magna de Biel Mesquida permet d'establir paral·lelismes. A excepció de Solitud, de Víctor Català, potser cap altra obra de tota la literatura catalana moderna no ha exposat amb tanta perfecció i entusiasme pulsional els difícils camins a través dels quals el sexe arriba, tard o d'hora i sempre a partir d'un ancoratge malauradament edípic, al cos de l'altre. Les referències clares a l'eros homosexual, precisades amb l'escenificació literària d'un desig a la deriva, trans-ideològic, i l'aparició de descripcions d'alt nivell estètic sobre la reunió de dos cossos en l'escena amorosa, fan d'aquesta novel·la l'obra on millor ha traspuat en català, fins avui, l'obertura estilística que l'obra teòrica de Freud ha permès en el panorama de la literatura universal.

Jordi Llobet, Literatura catalana (Barcelona, Edhasa, 1979)

Pàgina web de referència Discursos d'Experimentació en la Narrativa Catalana

Àlex Broch, "Un Texto-Novela" 08/05/1975

Josep Albertí, "Biel Mesquida: canviar la novel·la" 03/07/1975

Jaume Melendres, "Mesquida no és mesquí" 18/07/1975

Biel Mesquida, "Biel Mesquida: L'adolescent de sal" 26/04/1975

A. F., "L'adolescent de sal" 13/11/1975

Antoni Munné, "De la ficció com a productora del discurs crític" 15/11/1975

Josep Albertí, "Una ficció diferent qüestiona l'hàbit de lectura" 15/12/1977

Anna Carreras, "Teorització de la metaliteratura a través de la novel·la postmoderna: deslectura de L'adolescent de sal de Biel Mesquida" 2005

Gabriel Seguí i Trobat, La crítica a la religió a "L'adolescent de sal" de Biel Mesquida.(2005-2006)

Altres estudis, critiques:

-Pont, Jaume. 1976.”’L’adolescent de sal’, de Biel Mesquida: Análisis de un proceso” Insula, no. 355:5.

-Terés, Assumpta, 1998: “Biel Mesquida: Instatènies de l’artista adolescent.” Lluc, no.806-807: 53-56.

-Muñoz. Josep M. 2008. “Biel Mesquida: un escriptor a l’aiguait.” L’avenç, no. 337: 16-26.

-Muntada, Lluís. 2016. “Una poètica de la vida.” L'avenç, no. 419: 58-59.

Presentació: "L'adolescent de sal" el 9/5/1975 a Girona, llibreria Les Voltes

Biel Mesquida 1974

Sinopsi de L'adolescent de sal: Guardonat amb el premi Prudenci Bertrana 1973 i prohibit dos anys per la censura franquista, aquest és un llibre de culte de tota una generació.

Resenya de l’editor: labutxaca Grup 62 «Aquesta és, malgrat el seu caràcter de tempteig, una de les obres més interessants i colpidores dels anys 70. Aquesta novel·la entronca amb la llarga tradició europea del Bildungsroman o novel·la dels anys de formació, amb el tema de l'adolescència perduda però persistent (Hölderlin, Musil, Hofmannsthal) i, sobretot, entronca amb la novel·la simbolista feta a partir de fragments de musicalitat perfecta i construcció poètica ben controlada al servei d'algunes ‑poques‑ referències de contingut autobiogràfic. A excepció de Solitud, de Víctor Català, potser cap altra obra de tota la literatura catalana moderna no ha exposat amb tanta perfecció i entusiasme pulsional els difícils camins a través dels quals el sexe arriba, tard o d'hora i sempre a partir d'un ancoratge malauradament edípic, al cos de l'altre. Les referències clares a l'eros homosexual, precisades amb l'escenificació literària d'un desig a la deriva, transideològic, i l'aparició de descripcions d'alt nivell estètic sobre la reunió de dos cossos en l'escena amorosa, fan d'aquesta novel·la l'obra on millor ha traspuat en català, fins avui, l'obertura estilística que l'obra teòrica de Freud ha permès en el panorama de la literatura universal».