|
|
Closcadelletra 2015-2016 Índex 2015 Quan em vaig aixecar una acàcia del jardí s'havia convertit en una rosa de roses de color de crema amb cremadet. Els lledoners eren d'un verd fosc final, els arbres de fulles 09.11.15 Cal mirar de biaix per veure-hi No obris els canteranos. No pugis a les golfes. No manyuclis els guarda-robes. No cerquis dins els rebosts. Puja sobre la pluja i esbrinaràs els secrets dels calendaris, les 16.11.15 Fumeres quasi transparents com arbres viatgers dins l'aire. S'apaivaga l'hora tardoral, un sebel·lí aterra i emmudeix. Intent traduir la claror d'aquest món per veure-hi millor. Pe... 23.11.15 He tingut un somni que presentava claríssims els relleus de les coses. L'alacritat de posar en el paper allò que m'havia fet cervelltremolar no ha servit de res. Estava segur que una obsessió La roca parla. El terròs de call vermell parla. El núvol parla. L'arrel del lledoner parla. La regadora parla. L'esquella parla. L'espera de la pastora parla. El caminar del picapedrer parla. La llu... 7.12.15 El matí és una sala de miralls en què les veus ressonen entre l'argent viu del mercuri i les imatges caçades entre els filats de les neurones. Com la generació de les fulles, així és la del... 14.12.15 Contra totes les mentides socials L'aire va ple de tòxics verbals. Hi ha una pol·lució de veus de falsos profetes que enganyen el poble. Et giris on et giris, tot és un ringo-rango de falsaris que et volen dur a escoltar el sermó... 21.12.15 Temps. Calitja. Estintolar. Remei. Localitat. Fruir. Solc. Baladreig. Resina. Bàrbar. Deler. Enyorar. Caliu. Llàgrima. Oli. Riell. Clariana. Dol. Fredor. Riure. Batec. Pols. Nacre. Cura. Tendror.... 28.12.15 |
|
Índex 2015 |
Un camí: una branca d’ametler que es romp. Un camí: un solc d’ungla damunt la pell. 04.01.2016 En memòria de David Bowie, amb molt d’amor 10.01.2016 Cercava un vivàrium per poder-hi conrear planters d’aquestes espècies mentals que m’ataquen quan menys ho esper i em deixen exhaust 17.01.2016 Viure del vi és esdevenir endeví i diví. Ho deia mestre Rabelais i avui m’ha vingut al cap en una lectura accidental i reveladora. 24.01.2016 Closcadelletra: Els ulls de la mirada «Era una naixença, era un enterrament, era la monotonia dels treballs incansables, era l'alegria esqueixada» 31.01.2016 Teixir el vent: fer via, fer vida «El somni era una il·lusió òptica fossilitzada dins les venes d'aquell calidoscopi esbucat als porxos del poema» 07.02.2016 Per a Muriel, amiga i mestra de coratges 'Tot és no-res, tot és buit i farsa grossera. Sortim del caos per esdevenir pols d'era.' Polseguera de mots es tixen en el somni. Veig 14.02.16 Podries assegurar que tens por cada crepuscle? Que no vols sentir com passen els capvespres, els capaltards, les capalnits, que no vols veure com es dessagnen lentament 22.02.16 El cant clar del riu sense retorn Per a l’estimadíssima Rosa Novell, amiga i artista, que fa un any —27 de febrer de 2015— va partir de puntetes. (Fotografia: Jean Marie del Moral) Cada paraula és una 28.02.16 És el dir que desencadena major visió i no al contrari (Tot el temps de la lectura se sent un perfum de fressèlies.) Habitam en un món en què cada vegada més parlen els afàsics. Vivim en un temps en què es creuen singulars els 6.03.16 Miquel Barceló mentre pinta amb fang el 'Vidre de meravelles', homenatge a Ramon Llull, a la Bibliothèque Nationale de France François Mitterand de París. 13.03.16 Closcadelletra XXX: Vitralls d’argiles Ni el plany ni la protesta, ni menys la circumstància. Només sobre el tall esmolat del ganivet –la veritat–, abocar-se a l'abisme. I cantar, abans de caure-hi. Terrissa en estat... 21.03.16 La darrera nit de la meva vida (París, 20-25 de març de MMXVI) Si mir, mat o mor. Travessam l'existència, ens envoltam de mons bastits amb objectes, mons que deixen d'existir un cop hem partit. Donar testimoni d'una... 28.03.16 Per a Esperança Camps, una valenta i noble dona que m’ha donat un exemple de dignitat en temps convulsos i miserables. Quan em fer un esdeveniment brutal que no 3.04.16 La primavera ha venido, nadie sabe como ha sido. Juan Ramón Jiménez En el meu scriptorium estic enrevoltat de llibres, de papers, de revistes, d’eines d’escriptura, de 10.04.16 Escolt –par l'orella amb tota l'atenció possible– els arbres del jardí, que són una fàbrica d'ulls, de mots, de branques, de nius, de fulles, de clarors, de gemes, d'absències, de 17.04.16 Qui no prendria això com un encantament? Oh, la cal·ligrafia de la dansa de dona i d'ocell! Circulació de dues figures que es nuen en un ordre perfecte: ocell i dona, dona i ocell creuen tendrums i ungles, plomissol i 24.04.16 Closcadelletra XXV: Diàleg de miralls Ni quinqué, ni desolació, ni arrel, ni crepuscle, ni jugueta, ni camí, ni dolor, ni pedra, ni esforç, ni calze, ni cor, ni sofrença, ni vida precària, ni moviments absurds, ni coronació 1.05.16 On és la meva capacitat de concentració? On és la teva capacitat de concentració? On és la seva capacitat de concentració? On és la nostra capacitat de concentració? On és la ... 8.05.16 Closcadelletra XXVII: El perfum de la vida vertadera L’has vista mai, la vida? L’has passada mai en net, la vida? L’has estimada a voler, la vida? L’has esterrossada a fons, la vida? Has llescat el pa de la vida? Has escrit les 15.05.16 Closcadelletra (XXVIII): Com puc gravar el paisatge damunt la vida? Ell volia això: que allò que veia al fons del seu crani, rere els ulls, sorgís sota la seva mirada damunt el paper blanc. Volia fer llamps, la claror lànguida de la lluna, la 22.05.16 Males herbes: receptacles de la revelació Vaig a prop de la bassa del Penjoll per recollir els primers plantatges d'aigua o orelles de llebre. Els blets, que naixen entre els conreus, amb les tiges ajagudes i blanquinoses, 6.06.16 Closcadelletra XXXI: El record del present Pots comprendre que el final precedeix el començament? Saps que l'univers és el mateix per a tothom i diferent per a cadascú? I que la imaginació té més intensitat que 12.06.16 Closcadelletra XXXII: Cal viure dins les ombres de la veu La veu és l'única part del cos que no es pot enterrar. Les cordes vocals sí, però no la veu. A la tristesa i la desolació de la seva desaparició afegim la presa de consciència que 19.06.16 Closcadelletra XXXIII: I besa’m a la boca, després de dir-t’ho Sent com es delata una escriptura sense començament i sense fi, que afirma la potència d'una fragilitat immensa. Visc dins la tensió, entre la vigilància extrema i l'extrem 27.06.16 Closcadelletra XXXIV: Les traces de l’esvoranc En tota empresa artística hi ha el desig de ser comprès, de ser estimat, de ser interessant als ulls d’algú' 03.07.2016 Closcadelletra XXXV: No escric res que sigui segur Deix la llengua catalana natal llenegar per vestigis que es mesclen amb lectures, somnis, sensacions i records. 10.07.2016 Closcadelletra XXXVI: Records del present Vivim dins la perspectiva deformant del temps. 18.07.2016 Closcadelletra XXXVII: Elogi de les notes Sempre he cregut que les notes són la sal de la terra. 24.07.2016 Closcadelletra XXXIX: Escrit damunt la mar antiga Totes les illes, fins i tot les més violades pels tsunamis dels poders, amaguen secrets, veus, signes xifrats que han alimentat els indígenes 19.09.2016 «He vist una fotografia de Jeff Wall titulada 'Destroyed Room'. La compraria. I, a més a més, m'ha donat un títol» 25.09.2016 Closcadelletra (XLI): Deixants Ho escric vint vegades com si fos un càstig infantil de l’escola: Pensar menys i fiar-me més de la intuïció del primer impuls. M’assec en silenci. M’amoll tot sencer. Respir a 2.10.16 Closcadelletra (XLII): Fer vergues de llamp Em deman si sé sentir. Em deman si sé escoltar. Em deman si sé riure. Em deman si sé estimar. Em deman si sé fendir. Em deman si sé acaronar. Em deman si sé veure. Em 9.10.16 Closcadelletra (XLIII): Pensar, escriure sense accessoris He volgut posar com a frontispici una frase de mestre Stephane Mallarmé perquè m’ajudi a embragar aquest quadre de paraules que voldrien dibuixar alguna cosa com 16.10.16 Closcadelletra (XLIV): Ser mortal és una condició de l’art Mir molta d’estona el quadre de Caravaggio “La incredulitat de sant Tomàs”. Veig, sota una llum zenital, el clarobscur de Crist que es retira la túnica amb la mà esquerra i 23.10.16 Closcadelletra (XLIV): Friable tempesta d’aram Avui horabaixa entre unes llums autumnals plenes de vermellors torrades i coures lluents he vist la fulla de la vinya, tan flexible i verda i ampla, transformada en un paper 30.10.16 Closcadelletra (XLV): Cant natural Voldria ser el pou de mormol fondo on la paraula sempre és nova, però m’he de conformar en dibuixar la traça de l’esvoranc, traucar a les totes i escriure pels descosits. 6.11.16 Closcadelletra (XLXVI): Dia històric El 9 de novembre de 2016 a les 8 del matí vaig rebre la notícia ferotge i terrible. I em va fer mal, molt de mal. Però no vaig voler pensar en res. Havia de ser a les 10 a l'institut 13.11.16 A favor d’Asli Erdogan, escriptora empresonada Com puc aconseguir el coratge de tots els instants? Dins aquest matí tardoral en què m'he passat una mala fi de temps embambat en la contemplació de com cauen les fulles 20.11.16 Closcadelletra (XLVIII): Superposicions d’instants Autor foto: Jean Marie del Moral. Estic segur que hi veim amb la memòria. La memòria és el present. Dins el matí de plom i de febre un raig de sol que arriba del jardí esborra 27.11.16 Closcadelletra (XLIX): ‘Frapats’ d’efímer i de lleugeresa Voldria sentir amb la raó i raonar amb la sensibilitat. Per què tot allò que toca la sensorialitat em sembla l’única sortida al cul-de-sac d’aquests temps en què tornen a 4.12.16 Closcadelletra (L): Tot comença i acaba quan fas el caragolí No escoltis les barques enllà de l'horitzó dels albons. No alcis els ulls per veure el brunzir de les abelles dins el fum dels formiguers. No enclavis l'exquisidesa alta dels 11.12.16 Closcadelletra (LI): ‘Acaronem els detalls’ Potser la força viva de la matèria és allò que més pens, i em pensa, aquests dies freds, humits, rúfols, quan com si fos una de les tortugues del jardí em colgaria dins la terra – 18.12.16 Closcadelletra (LII): Viure la fragilitat dels instants M’he passejat pels turons de les molses clorofíl·liques que entapissen els maresos dels caminals del jardí. És una geografia de verdors incandescents, d’explosioneues de fulles 25.12.16 |
 |