"Vaig néixer dins una escola rural del Mas d' En Sales. Ma mare i mon pare eren mestres mallorquins (de Llubí i Santa Maria del Camí) que, per motius professionals, estaven destinats al País Valencià. Llegia als dos anys i als tres escrivia cartes als padrins. Aquest va ser el destí que marcà tota la meva vida: estimar, adorar, venerar, enfollir per la lletra i tots els seus múltiples, plurals inacabables territoris."1

1 i 2.Mesquida,Biel. Qüestionari. Lluc 806-807 (pàg.55-56)1998
3. Mesquida, Biel. Excelsior o el temps escrit. Barcelona. Empúries 1995.(Pàg 54)

"Aquesta biblioteca era molt eclèctica i d' al.luvió: els clàssics grecs i llatins, llibres de medicina i de ciències en general. Llibres d' art, enciclopèdies i diccionaris, textos del XVIII i del XIX, molta novel·la del XIX, els clàssics catalans, especialment els autors de l' Escola Mallorquina, els poetes insulars de postguerra, tota la col·lecció Austral, obres completes de la generació del 98 i del 27... els grans autors francesos del segle XX i també una petita mostra de llibres en anglès i en italià."2

"Era una escola rural. A la casa no hi havia bany ni calefacció. Record la cuina amb la camilla tapada amb una cretona de roses roges damunt un fons negre (...) Ens passàvem tot el dia a l’escola amb la mare. Al vespre, n’Andreva i jo estudiàvem francès. La mare ens llegia poesies de Gérard de Nerval i de Baudelaire. Ens prenia la lliçó."3

Biel Mesquida, amb 3 o 4 anys, caminant davant la mare, asseguda sobre la somereta.

"Record especialment el viatge que fèiem de Santa Maria a Son Verí a la mar, amb cabriolet, que era com el Rolls-Royce dels carros." [>>>]