12 de març de 2013 Els missatgers no arriben mai és la primera incursió en la dramatúrgia de l’escriptor. L’obra es construeix a partir de monòlegs protagonitzats per tres personatges femenins secundaris de la tragèdia grega: Clitemnestra, la dona que va assassinar Agamèmnon; Ismene, la germana d'Antígona; i Enona, la dida que té cura de Fedra.

Els missatgers no arriben mai
El Gall Editors Pollença, 2012

Clitemnestra (Rosa Novell)

Enone(Pepa López)
Pepa López, Rosa Novell i Ana Ycobalzeta
Ismene (Ana Ycobalzeta)

FITXA ARTÍSTICA

Text Biel Mesquida
Direcció Rosa Novell
Actrius Rosa Novell,Pepa López i Anna Ycobalzeta
Ajudant de direcció Iban Beltrán
Vestuari Antonio Belart
Producció executiva Cristina Raventós per a Bohemia’s
Durada 75 minuts

‘Els missatgers no arriben mai’>>>

16.11.2012, Núvol, Biel Mesquida. Barcelona.

 

‘Els missatgers no arriben mai’, de Biel Mesquida >>>

19.11.2012, Núvol, Andreu Sotorra. Barcelona.

 

Els missatgers no arriben mai, de Biel Mesquida: força llum… i alguna ombra’>>>

30.11.2012 LA DAVALLADA D'ORFEU BLOG D'ARTS ESCÈNIQUES DE JORDI VILARÓ

 

‘Els missatgers no arriben mai’, de Biel Mesquida >>>

08.04.20l3 de Nanda Ramon Tous.

 

De Troia a Ítaca, 23/12/2012 >>> bloc Biel Mesquida Clitemnestra parla tota sola, a «Els missatgers no arriben mai»

« Si negués que arribares com un brau lluitador i destrossares dins l’horror de la batalla el meu home, Tàntal, esclafares contra les pedres la meva filla, em raptares com un botí de guer­ra i així i tot aconseguires que perdés el cap per tu, Agamèmnon, mentiria.

Si digués que hi hagué una casa blanca amb jardí vora d’aquesta mar grega on tu i jo fórem feliços, i em donares la llavor de quatre fills formosíssims, Ifigènia, Electra, Crisòtemis i Orestes, m’acostaria als fets més senzills i més vertaders.

Si assegurés que res no feia preveure la catàstrofe d’aquell matí maleït, quan et vaig veure encès d’ira i de ràbia amb les notícies del rapte d’Helena i no vaig saber de seguida que aque¬lla guerra era la festa que esperaves per poder desfogar els teus instints de mascle conqueridor, salvador, protector, que defensa l’honor de la família, Agamèmnon meu, em podrien acusar de somniadora.

Si contés que m’enviares un missatger per entregar-te la nostra filla més bella, Ifigènia, perquè es casés amb Aquil·les, i en lloc d’això la sacrificares a la deessa Artemis perquè et donés el vent necessari per inflar les veles de les naus que et durien a Troia a salvar la bella Helena de les mans de Paris, mentre jo em moria de dolor de mare traïda, també hi hauria gent que mormolaria que em deixava dur per la invenció.

Si confessés l’existència d’una dona que porta deu anys esperant el retorn d’un home cruel i aprofitat que creu que l’am¬bició i la guerra estan per damunt de l’amor, una dona que no s’atura de fer voltes com una boja parlant, plorant i xisclant d’esma, dins aquest casalot dels Atrides, desert i luxós, amb les sales plenes de la teva absència, una obscuritat dura que se’m fica per tots els forats del cos i no em deixa lloc per a cap lucide¬sa, també dirien que no dic la veritat.

Però si xiuxiuegés que hi havia lamentacions i planys d’innocents condemnats en algun lloc fosc que em perseguien sempre com un fat, seria com si toqués un bloc d’humanitat nua i podria explicar aquest sentiment terrible quan el temps s’atura i caus en una tristesa sense edat on et sents tocat d’un mal incurable.

El cos i la ment són inseparables.

[…] Estic farta de fer voltes i voltes dins aquest palauot micènic, vell i polsós, que cau a trossos, entre cortinatges arnats i salons buits, sense trobar ni un oratge de consol, ni una pa¬raula de compassió[...]»

A Gall editor .pdf >>>

 

“Els missatgers no arriben mai”, sobre la seva estrena teatral la premsa n’ha dit:  

He ahí un tríptico brillante, lleno de agudezas psicológicas, dotado de una calidad incuestionable. JOAN-ANTON BENACH, La Vanguardia

No hay que escatimar un último aplauso para el autor Biel Mesquida que nos hace el favor de recordar que nuestras pequeñas tragedias ya fueron dibujadas hace años en la Grecia Clásica. MARTÍ FIGUERAS MARTÍNEZ, másteatro

Tres solos sense trampa ni fissures que completen un muntatge idoni sobretot per a espectadors convençuts de la proposta, potser fins i tot millor si aquests són, ni que sigui lleugerament, coneixedors dels clàssics, però també idoni per a espectadors amb curiositat per constatar com es fa el relleu entre un espai d’assaig a un espai de representació teatral i com es reconverteixen tres actrius que arriben a la sala al mateix temps que els espectadors en tres personatges de ficció. Una lliçó teatral de gran força per a tots els gustos. ANDREU SOTORRA, Clip de teatre

 

"El text com a eina per a la continuïtat: de trophos d'Eurípides a l'Enoma de Mesquida" de Núria Llagüerri Pubill -separata >>>.pdf A Omnia mutantur: canvi, transformació i pervivència en la cultura clàssica, en les seves llengües i en el seu llegat / coord. por Sociedad Española de Estudios Clásicos; Esperanza Borrell i Vidal (dir.), Pilar Gómez i Cardó (dir.), Óscar de la Cruz Palma (dir.), Vol. 1, 2016, ISBN 978-84-475-4082-2, págs. 79-86