BMA&LLIBRES

Diu Mesquida:

'Són contes concentrats, com l'avecrem, i sobretot són contes per a rellegir i rellegir en veu alta. És una escriptura amb voluntat poètica. Són texts carregats que exploten. I sobretot la idea del detall, la cosa minúscula, gairebé secreta, allò en què ningú no es fixa, però que és més versemblant que no allò que és vertader. El detall es converteix en una veritat més veritat que no la veritat.' [>>>]

Els detalls del món
Empúries
Barcelona, 2005

Els detalls del món
Empúries
Barcelona, 2005

“El com, el quan i el perquè. Els detalls del món. BIEL MESQUIDA”. Sebastià Perelló [>>>]
"El Detall. L’esvorell. Fer a trossos. I del fragment, diuen, n’ has de desconfiar perquè desencamina, desenfoca. Però s’ ha de mirar, fil per randa. De talea, diu l’etimologia. La branca que serveix per transplantar. Dir a la menuda, mostrar els indicis, oferir clarianes, donar clarícies que permetin l’empelt, l’ alteració. Mudar de lloc, esporgar, posar en clar, plantar, només un tall (la incisió) a l’escorça dels dies fins que hi càpiga la muda, i provocar una fusió, l’embull que descarrera, l’ adulteració que fa recelar, però també el capgirell, la disparitat en la fecundació, un sol cos nou que en el seu titubeig mostra la seva versatilitat íntima més creadora. El detall generador, que inventa allò que mostra, allò que provoca la mutació. Mirar de bell nou coses vistes. El detall aguditzat com a símptoma d’ una realitat inflamada. El remei. Metzina i medicina. Ja ho diuen, el diable s’ amaga en els detalls. I el Poder no hi entra, en detalls, els abandona a les criatures. I a la literatura. Leonardo de Vinci deia que els detalls fan la perfecció, i la perfecció no és un detall."

«La vibrante literatura de Biel Mesquida no está hecha de textos callados que descrifra frío el intelecto. Sus escritos son composiciones que despiertan a ritmo de jazz los sentidos del cuerpo y ponen a trabajar mecanismos secretos de la inteligencia. Es una voz única, distinguible de todas las demás, un sello Mesquida que siempre sorprende»
Josep Massot, La Vanguardia
.

Carles Hac Mor: "Opinió", Avui, 10 de maig de 2006 [>>>]"La profanació és l’aire de cada nit...amb tot l’acolloniment del món entre les cames... en el més enforinyat de la boira, em parlava de les pors i de les esperes". En cadascun d'aquests punts suspensius, hi pot haver, posem per cas, "una algeriana escapada de la degollació de tota la seva família" o "un perfum fort com de patxulí" o "una mica de calor dins la gelada del temps". Perquè el fet és que totes les històries d'Els detalls del món (Empúries), de Biel Mesquida, se'ns barregen en el record d'una lectura tan viscuda que és com si l'haguéssim feta mentre anàvem escrivint el que llegíem. Ara bé, deixem-ho ben clar, en part no és pas com si, sinó que sobretot és: nosaltres, els lectors, tot llegint hem anat recreant aquest món tan peculiar, que ja era redactat per nosaltres mateixos abans de llegir-lo i que, malgrat això, va signat per Biel Mesquida. De tota manera, a Mesquida li hem de reconèixer el gran mèrit d’haver donat a la impremta aquest llibre d'autoria multitudinàriament col·lectiva, ja que així aquesta meravella ha deixat de ser inèdita. Gràcies a Mesquida, doncs, ara podem sentir-nos ben cofois del gust que regalem amb la nostra esplèndida, sucosa i delectable escriptura."

[...]

«Sempre fa lleig comparar, i més en el cas de possibles parangons de la prosa amb tant de suc d´en Biel Mesquida amb altres proses, perquè totes aquestes en sortirien malparades, sobretot les barcelonines, que són paradigmes d´una concepció funcional i sense bruc del llenguatge» .

Joan Josep Isern: "El món i els detalls", Avui, 1 de març de 2006 " Una setantena de narracions breus escrites entre el 2002 i el 2005, amb una extensió que gairebé mai supera les tres pàgines i que en bona part prové dels articles que Mesquida escriu periòdicament al Diario de Mallorca. Com sol ser habitual, en aquest llibre se li entén tot, a Biel Mesquida. El seu malestar cívic davant d'abusos o injustícies de tot tipus –ja sigui properes o bé llunyanes– amara la majoria dels seus textos. No estem, però, davant d'un recull convencional d'articles. Hi insisteixo: no estic parlant d'un recull de literatura periodística sinó de contes breus que sense renunciar a la seva funció de crònica del que està passant, no perden ni un bri del seu tremp literari. Dit altrament, Mesquida fa art. Genera bellesa sense renunciar, això mai, a la glopada àcida del plany i de la crítica ferotge contra tots els que considera els seus enemics." [>>>]

Comparteixo el que va dir Emilio Manzano el dia que el llibre es va presentar a Barcelona: Els detalls del món és un llibre exuberant, desmesurat i imprescindible que cal llegir a poc a poc –el format a base de textos breus facilita la recepta– i, si pot ser, a estones en veu alta."[>>>]

L'acte es va fer a la llibreria La Central del Raval (19-1-06). [>>>]

"Biel Mesquida va dir que no podia més d'Estatut: 'Ens estan fent perdre el temps, ens estan castrant... Això (aquest acte) és una trinxera!'. Sobre els documents catalans a Salamanca, va recordar que encara en falten molts de papers per retornar, els de particulars, els del País Valencià, els de les Illes, i en aquest sentit: 'No hem de ser gens triomfalistes, hem de ser molt lúcids!'."

El Llibreter. Els detalls del món. [>>>] ¿Cal insistir en la sensació de vida que és capaç de retornar-nos Biel Mesquida? Hi insisteixo, per si de cas algú encara no ho sap. Aquest Biel Mesquida, el del relat curt, té el do de concentrar en les poques pàgines d’un relat un esclat de noms, de circumstàncies, de paisatges i de sensacions que sovint mena directament al vertigen. Aquest do té a veure amb el domini excepcional de la llengua. Frase rera frase inventa formes noves d’anomenar les coses; i així, des de la paraula escrita aconsegueix desvetllar els sentits —sí: el gust, el tacte, l’olfacte, la vista i l’oïda— del lector que seu i llegeix. Sedueix el cos perquè participi també en la lectura. L’estranyament com a procediment és descobrir que una forma exacta i insospitada de dir les coses ens les retorna amb escreix. Llegir Els detalls del món exigeix dosis raonables de lletra, el llibre no es pot devorar en unes poques sessions. L’estil imposa el ritme de lectura i aquí parlo d’un plaer en què el vertigen demana atenció.

Explica Biel Mesquida:

'I a tot aquest material, hi he donat una forma definitiva. En tota l'obra hi ha un ciment de lucidesa. Conforme avancen les històries, el llibre es va fent més lúcid, més crític, més implacable. A la primera part apareixen personatges en qui la bondat resplendeix, en la segona part, Mallorca és un continent i, en la tercera part, ja trobem l'illa com un lloc molt sòrdid i on la mort es fa quotidiana i també apocalíptica'. Continua Mesquida: 'Allò que deia Joyce d'Irlanda, ho dic jo de Mallorca, que és com una truja que es menja la seva pròpia ventrada'. Els texts van acompanyats d'una desena de fotografies anònimes de Mallorca dels anys 1910-1920. 'Era una Mallorca no destruïda, i les fotos funcionen de reliquiaris i estableixen una tensió més dramàtica amb l'escrit'. [>>>]

Vicenç Pagès Jordà. Els detalls del món [>>>]

 

 
segueix llegint [>>>]