BMA&LLIBRES

Acrollam
Empúries
Barcelona, 2008

Acrollam
prólogo de Enrique Vila-Matas
El Aleph

Barcelona, 2009

Sinopsi de Acrollam:
Acrollam ens torna a immergir en una Mallorca rabiosament actual: Mesquida hi desplega un mostrari esplèndid de personatges de tota edat i condició. Ens descriu la devastació del territori mallorquí en la seva dimensió més tràgica, com si fos l'extinció d'un paisatge interior: l'especulació urbanística mata també les persones, en corromp la fibra i degrada la seva memòria, la seva veritat. Assistim aquí a un doble moviment accelerat que ens introdueix en la vida íntima d'un personatge per obrir-nos el món en la seva més gran amplitud. L'escriptor tan aviat s'hi mostra elegíac com satíric, però el traç de la frase és sempre precís, escrit amb un pols nítid i alhora emocionat: en el seu ritme vertiginós, la prosa de Mesquida gairebé ens obliga a contenir la respiració mentre llegim. [>>>]

La portada de 'Acrollam' és una obra original d'Antoni Tàpies. [>>>]
"Este es un libro maravilloso en el que he terminado por encontrar una letanía incesante de nombres, de listas algunas no imaginadas, como la que el autor encuentra en el centro de la isla en una revista abierta en doble página, donde puede verse a diversos famosos en vespa: Anthony Perkins, Luís Miguel Dominguín y Lucía Bosé, Alberto Sordi, Aldo Fabrizi... La letanía es interminable y la cierra con chispa Mesquida marchándose de improviso con la vespa del sueño y de la vida: «Aunque no te lo creas, he soñado con la camilla. Todo lo que estaba arriba cobraba vida». En estas dos frases está resumido perfectamente el trabajo de Mesquida con el lenguaje. Todo cuanto ve, todo cuanto arreplega (decimos en catalán), todo cuanto absorbe en su calidad de esponja inagotable, cobra vida afilándose, troceándose, reconstruyéndose, dando nuevas posibilidades -constantes- al lenguaje, a la palabra, a nuevas dicciones" Enrique Vila-Matas, del prólogo.

Caleidoscopio de la Mallorca asfaltada. NUÑO VALLÉS [>>>]

"Más vale tarde que nunca. He podido leer este libro como debe leerse un volumen de relatos: despacio, pieza a pieza; nunca de un tirón, sino reencontrando este universo en días alternos."

"Y parece que Mallorca es eso, el lujo, el placer exquisito, hasta que aparece Biel Mesquida, le da un empujón, la deja vuelta del revés y vemos entonces las enaguas sucias de Acrollam, las carreras de sus medias."

Según el siempre certero Enrique Vila–Matas, Mesquida sigue el camino marcado por Joyce cuando dedujo que “la vida está hecha de cosas triviales”.

"Voy leyendo y en ocasiones la isla de Acrollam se me presenta emparentada con el gran patio de vecinos que era el mundo de Baroja" Enrique Vila-Matas

Mesquida sigue el camino marcado por Joyce cuando dedujo que “la vida está hecha de cosas triviales”. Enrique Vila–Matas

Vilaweb. Entrevista 05/05/2008
'Sempre tenc por del fracàs de l'escriptura'
Text i fotografies: MONTSERRAT SERRA [pdf >>>
]

MS —I quins són aquests autors de referència?
BM —Jo prenc tot Flaubert, amb la seva recerca obsessiva de la frase justa. Prenc tot Joyce, amb la seva obsessió per entrar dins els monòlegs que fem els humans tothora. Prenc Kafka, amb aquesta absurditat que té l'humà contemporani, que no sap d'on ve ni on va, que ataquen per tots els cantons, que li vénen maldades... Prenc Proust, per allò que té de salvament d'una cosa que ja no existeix i pel salvament de les paraules. Prenc Rodoreda, amb tota la força de mirar el món des d'un cantó quasi entomològic, antropològic, mirant els personatges amb microscopi electrònic. Prenc la descriptivitat d'un Pla, que conta d'una forma quasi de cronista els esdeveniments de la pròpia vida. Prenc la ironia i la paròdia d'un Villalonga a 'Mort de dama', on pinta un fresc d'una societat que s'esbuca. Jo he pres tots els grans mestres del segle XX i procur d'incorporarlos en aquesta recerca meva, perquè ells són alhora pedrera de la meva escriptura i qui m'ajuda a escriure de la manera que vull. Són els fonaments que tenc al darrere.
"Aiguafort al PAC" Mesquida llegeix aquest poema del seu llibre Acrollam.

Dimecres, 16 d'abril de 2008. Mesquida ofereix 99 «sortides de socors» davant l'incendi que ens envolta a «Acrollam» V.GAILLARD. Barcelona [>>>]

«Mosaic descentrat per dir quatre mots sobre la realitat»
«una arca de Noè en el nostre petit diluvi»
«99 paisatges habitats per dramatúrgies quotidianes»
«99 sortides de socors quan tot crema»...

Biel Mesquida va alliberar un torrent de paraules per descriure ahir el seu darrer llibre, Acrollam (Empúries), que s'alimenta dels «reservoris» del seu bloc Plagueta de Bord.
Acrollam
 es fixa en les històries mínimes i quotidianes de la Mallorca d'avui amb la mirada posada en l'universal més que en el particular: «Són gent que té una història petitota, casolana, normal i corrent i els fico en aquesta arca de Noè com una mostra de la biodiversitat humana.» Fugint de subordinades i metàfores, l'escriptor ha fet un esforç de contenció al més pur estil flaubertià (un autor que ha traduït), al mateix que temps que ha volgut dotar la llengua d'una força electritzant:
«La llengo és un espai sensorial a mig camí entre el YouTube i una cançó de Cabrel, Antònia Font o Pascal Comelade.» Els 99 relats (no li agraden els nombres rodons) sorgeixen dels «reservoris» que entreté com ara al bloc Plagueta de Bord.

«De 200 històries que tenia n'he escollit 99 i he seguit un procés de destil·lació fins assolir l'Eau d'Acrollam.»

Els 500 personatges que habiten a Acrollam (Mallorca al revés) tenen un punt en comú: «Les seves obsessions són les mateixes de sempre, són històries humanes de fracassos, de destruccions personals... la gràcia és que els dono la meva música i la meva història personal i sentiments.»

Mesquida proposa no solament una lectura, sinó una cura: «La literatura és com una planta remeiera que pot canviar el món de mica en mica, de manera humil.»

M. Elena Vallés. Palma. 15.04.2008. Foto: B. Ramon.

Biel Mesquida/Escritor. "Haber hecho de negro muchas veces me ayuda a mantener a raya la vanidad "

MARTES, 17 JUNIO 2008 OPINIÓN LA VANGUARDIA. Màrius Serra Acrollam&Allenrok.

“…y también E. Vila-Matas se valió del bifronte para dar vida a Satam Alive, un celebrado personaje que en su libro Suicidios ejemplares (1991) decidía matarse de risa por el drástico método de las cosquillas. Quien investigue los orígenes de este artificio especular topará con el ejemplo canónico que Cicerón camufló en una carta a un amigo: “Legendo metulas imitabere cancrum” (si lees metulas como lo haría un cangrejo te saludaré: salutem). Salvador Espriu elevó el bifronte a la categoría de mito con su Sinera (de Arenys), cuyo cementerio es ya un topónimo literario. Tal vez por eso, en la literatura catalana el uso del bifronte es frecuente. Entre las inquietantes criaturas anfibias de la novela La pell freda (2002) de Albert Sánchez Piñol destaca Aneris (de sirena), una hembra citauca (de aquàtic). Biel Mesquida acaba de publicar un poderoso libro de narraciones titulado Acrollam (bifronte de Mallorca), con cuya morfología el poeta juega hasta transformarlo en forma verbal.”

MIÉRCOLES, 16 ABRIL 2008 CULTURA LA VANGUARDIA ROSA MARIA PIÑOL
Biel Mesquida publica 99 relatos que son ‘dramaturgias cotidianas’ de Mallorca. El arca de Noé de ‘Acrollam’

"Moviéndose en un amplio registro que va de la sátira a la elegía, Mesquida presenta este conjunto de historias (sintéticas, concentradas) con su característica “potencia verbal”, su “gran instinto por la lengua”, deudor de su padre literario, Blai Bonet, como recordó el editor Xavier Folch. “Intento –precisó a este respecto Mesquida– utilizar la lengua catalana, hoy tan maltratada y erosionada, y cargarla de olores, latidos, carne humana, cerebro... y luego tensarla al máximo para que, como ocurre con un instrumento musical, pueda vibrar adecuadamente, transmitir las notas exactas”.