<
BMA&blocs

Closcadelletra 2019- 2020

Índex 2019

 

Closcadelletra (CLVII): Contra l’atròfia de les sensacions

Vivim en unes societats en què els individus no tenen cap relació directa amb els seus sentits. El personal no creu en allò que experimenta per si mateix, sinó en allò que veu en les imatges, ...

6.01.19

Closcadelletra (CLVIIII): Contra els fanatismes

Encara et parlaré de nosaltres. T’he de confessar que faig col·lecció d’impossibilitats. De cada cop m’agrada més l’aquarel·la: els traços més segurs són els traços que manquen....

13.01.19

Closcadelletra (CLIX): Descarregar tots els sons i començar una harmonia novella

Pel turó, per la drecera, a través de les mates, pel parc, per les troanes, a través de l'aigua de la font, pel bosquet, a través del foc, pel sementer llaurat, corr, més de pressa que l'esfera d...

20.01.19

BM

Closcadelletra (CLX): Esperar, guardar, posar atenció: treballs d’amor perduts

Cantaré la magnificència de les esperes. Diré el dolor de les esperes. Rememoraré els records de les esperes. Ploraré la ferida de les esperes. Faré sonar la música dels mots ...

27.01.19

Closcadelletra (CLXI): Miniatura gegant per transformar l’existència

Una amiga m'envia un poema popular que ha trobat dins una pepa japonesa: 'Així és la vida / Caure set cops / I aixecar-se'n vuit.' Quan acab de llegir aquests mots, el descoratjament, que em

3.02.19

Closcadelletra (CLXII): Vivim dins una societat delirant, cal no oblidar-ho mai

Un amic m’aconsellava: un escriptor no ha de contar la seva vida així com l’ha viscuda, sinó viure-la tal com la contarà. No vaig entendre per què em deia això. No he decidit escriure cap ...

10.02.19

Closcadelletra (CLXIII): L’ombra de l’arbre i altres dites que amaguen el bosc

Ho escric des del principi: cantaré aquesta gran ombra que dóna sentit i claredat a la mirada neta. Mirau el meu camí. No hi ha passes. Mirau la meva mar. No hi ha aigua. Mirau el me...

17.02.19

Closcadelletra (CLXV): Vull escriure amb tinta de bondat en un món malèfic

Un escriptor generós, baldament ell no ho sàpiga, em diu: quan ja no et quedi res, sigues fidel a la teva infància. Cerc una prosa amb capacitat tàctil, olfactiva i asserenadora que m’ajudi a...

3. Closcadelletra (CLXVI): La ressonància va més enllà que la paraula

Començ fort. Així com vius, llegeixes. Torna-m’hi torna-hi! Faig l’apologia sistemàtica i necessària d’un cert art de viure. Lluit contra l’atròfia de les sensacions i la

10.03.19

03.19

Closcadelletra (CLXVII): No sé si he fet llarg amb aquesta conversa o la música de la voluptuositat

Tenc el cos baldat com si m’haguessin pegat una pallissa de ca. Per què sovint he d’aprendre lliçons a bastonades? Era l’aprenentatge dels animals quan jo era petit. (El padrí pegava am...

17.03.19

Closcadelletra (CLXVIII): No us oblidàssiu mai els uns dels altres, amics

Dues ones es peguen de front i queda l’aire encès. Unir velocitat i calma. Fer lenta la urgència. Festina lente. Combat entre l’intens i el breu. Una espira entre dues fosques:

24.03.19

Closcadelletra (CLXIX): Som i no som

«Cerc un espai de divagació: lliure, ample, atemporal, desorientat, salvatge…»

31.03.2019

Closcadelletra (CLXX): Les paraules amb taques de saladina tenen gust de mar

«Quin dolorós estar tot sol dins el silenci de les profunditats marines respirant la foscor abissal de la nit i plorant l'humanicidi que no s'atura»

07.04.2019

Closcadelletra (CLXXI): Paper que vol beure tinta

«Els ulls dels arbres encenen l'aire d’una claror que sembla que arriba d’un espai més llunyà»

14.04.2019

Closcadelletra (CLXXII): No sentis res o sent fins al final

«No he vist la creixença amb cap aparell enregistrador de la matèria sinó solsament amb el llamp de l'esperit»

21.04.2019

Closcadelletra (CLXXIII): Aigua en flames

«Et duré a un jardí tancat on la saba puja, la flor s'obre, el perfum s'evaporitza, l'ocell refila principis de llum»

28.04.2019

Closcadelletra (CLXXIV): Enlloc i per totes bandes és la poesia

«La poesia es gira, es regira, té mutacions, es metamorfosa, i la seva transformació embolica la transformació universal i ens descobreix una altra dimensió del temps»

05.05.2019

Closcadelletra (CLXXV): En una gota d’aigua de pluja puc veure un abisme

Estic en un ambient tendre i familiar que resta infinitament misteriós i llunyà. 'Guarda intacta la feblesa', em diu una veu per dedins. La terra fa olor de fum. Les ombres entre les sis i ...

12.05.19

Closcadelletra (CLXXVI): Tocar la pell de l’aire

M’agradava el gust de la vinagrella i rosegar els primers ametlons. Hi havia un perfum d’herbamel al caminoi que duia a la bassa on agafava granots. Els núvols eren vaixells que em

19.05.19

Closcadelletra (CLXXVII): Confins, esperançadors confins de la lentitud

Fa nits que pens en la lentitud. Mestre Harald Weinrich em deia fa poc que la cultura també és un antídot contra l'omnipotència de la velocitat en quasi tots els altres dominis de la vida. C...

26.05.19

Closcadelletra (CLXXVIII): Entre la bellesa i la veritat

És el lloc on es troba l’escriptor, el poeta, encara que l’amic Keats digués que eren sinònims. Aquesta primavera d’estiu, quan camín per les dreceres que no duen enlloc, quan mir els est...

2.06.19

Closcadelletra (CLXXIX): Damunt la serenitat dels turons

Record una pel·lícula de Rosa Vergés protagonitzada per un japonès a Barcelona al qual no s'aturaven de passar-li coses: l'atropellaven, li robaven la càmera, queia per unes escales del

9.06.19

Closcadelletra (CLXXX): Aprendre a veure-hi de tots els costats alhora

Mir a ran de terra i veig un conjunt de coses pobres, insignificants, fràgils, lleugeres: aquest verd que ja engrogueix a les totes de les espigues de l’ordi, la senyera d’un vermell esclatant

16.06.19

Closcadelletra (CLXXXI): Acaron la pols que queda dels mots dits, desdits

Molts de matins, just aterrar dels somnis oblidats, revisit els meus intents de llum i de nit. El flux de pensaments, reminiscències  i nostàlgies que m’enterboleix podria evocar el lirisme tr...

23.06.19

Closcadelletra (CLXXXII): No crec el que em dius, crec en la manera com ho dius

L'humà és un teixit que s'esquinça amb molta de facilitat. Duc un esqueix que em fa sofrir. Duc un esqueix que em fa pensar. Duc un esqueix que em fa sentir. Duc un esqueix que em fa xi...

30.06.19

Closcadelletra (CLXXXIII): Sempre estam tot sols quan s’acaba el dia

I per això cal, amb la saviesa dels grans mestres, François Cheng o Mercè Rodoreda, preparar-se des de l'alba, o, com a més tard, des del migdia. Aquest horabaixa he fotografiat la simbiosi

7.07.19

Closcadelletra (CLXXXIV): Inventar noves raons de viure és un acte sensual i lluitador

Començar de bell nou: obrir desconegudes escletxes interiors, viatjar en la pell, l'espessor i la fondària de les coses, crear una sobtada invasió de qualitats, fundar una resistència radical, sab...

14.07.19

Closcadelletra (CLXXXV): La respiració de la mar

Des de nin petit m’han encisat els bufadors del mar. Són forats, són escletxes, són cruis del roquissar per on ixen alhora un brollador d’aire i un buf d’aigua, una ona comprimida dins un ...

21.07.19

Closcadelletra (CLXXXVI): Esculpir el temps

Apag un darrere l’altre el tremolor lluminós de les llànties de cera de color de mel que formaven l’horitzó nocturn entre jardí i sementer.  L’estany dels nenúfars, il·luminat per dues...

28.07.19

Closcadelletra (CLXXXVII): La prosa del món i els dies tendres

Amb la frescor de rosa i mel de l’alba decidesc fer una caminada dins el meu Paisatge. Aprenc a observar a n’aquesta hora primera en què no ha arribat la claror calenta i enlluernadora de l’...

4.08.19

Closcadelletra (CLXXXVIII): Cadascú és una obra oberta

Em venen paraules que no treuen cap enlloc. No les decant. No les toc. No les ensum. Les veig com es passegen, suradores, dins el cel del meus pensaments com si fossin cicatrius damunt

1.09.19

Closcadelletra (CLXXXIX): La llum no es mustia mai

D'ençà que han arribat les pluges (quina alegria per a la terra i la carn resseques!), pas molt de temps contemplant les variacions, violentes i matisades alhora, de la llum de setembre, que és

8.09.19

Closcadelletra (CXC): Jardí d’ecos

De vegades pas molt de temps escoltant la persistència d’allò que ja no hi és. Rep aquestes imatges, rep aquestes ombres, rep aquests sons, em vénen aquestes bafarades d’un quasi no-res

15.09.19

Closcadelletra (CXCI): Perspectiva amb llum d’ombres

La brisa marina s'aixeca, lleugera, amb olor d'algues seques i el perfum fort dels gessamins que ixen de les barreres de la porta del mar. Després la claror agonitza per l'oest i la primera estrel...

22.09.19

Closcadelletra (CXCII): Les coses més humils són claus que obren espais profunds

La tardor pren com foc. Entenc sense entendre. Quan entr dins el bosc de pins i ullastres, milers d'esdeveniments suren dins l'aire amb el perfum de podridura noble. M'agenoll, grat la terra ...

29.09.19

Closcadelletra (CXCIII): Res no és definitiu, tot és sempre altre

Desraon, delir, desllig, desfaig, desarm. Vull viure enmig de les onomatopeies! No tolera ningú la lucidesa portada a l'extrem, les ones de xoc i les espirals, el cel tempestuós. L'erupció...

6.10.19

Closcadelletra (CXCIV): Coneixement en forma de carícia

«Sí, no practic el platonisme: no veig idees en el lloc dels gests, ni qüestions morals en el lloc de les respostes físiques»

13.10.2019

Closcadelletra (CXCV): Les palpitacions del temps són dures i entremaliades

«Per què no puc sentir aquesta altra vida més enllà de les peces gastades del llenguatge, que no és feta de maons ni de renous, sinó de buit, d’interval, de silenci?»

20.10.2019

Closcadelletra (CXCVI): Allò que ve del fons, l’Eros que fa parlar

«Dic: vull penetrar allò que tenc davant i preservar a expressar-lo el més senzillament possible»

27.10.2019

Closcadelletra (CXCVII): Les invencions del desconegut reclamen formes noves

«Cal escriure com el vent fa moure la natura, com la paraula canta, com la cançó diu, com la música pinta, com la pintura musica, com la lletra dansa»

03.11.2019

Closcadelletra (CXCVIII): La malenconia dels pailebots

«L'aire és lívid i no s'atura la respiració del mar darrere els pins de la forest»

10.11.2019

Closcadelletra (CXCIX): La fragilitat de la condició humana

«Els grops multipliquen les gotineues i broden una música silenciosa que entendreix l’amargor de l’hora present amb sabors de revetla»

17.11.2019

Closcadelletra (CC): Com una llum antiga de fons

Ja som dins aquest espai difús, acollidor, infinit d’aquesta pàgina de neu en què una llum quasi imperceptible, oblidada, dóna en realitat, forma, color i figura a la contarella. Pens la tota...

24.11.19

Closcadelletra (CCI): Viure és ser feliç

ʻOpacificaré les meves fosques i les tractaré en profunditat fins que treguin la seva càrrega de llum.ʼ He escrit aquesta frase damunt un cel d’horabaixa tardoral ple d’un caos de núvols ...

1.12.19

Closcadelletra (CCII): No és mai tard per a dir a algú que l’estimes

Fa un dia sense cap núvol, claríssim, d’un blau celeste quasi blanc. Primavera d’hivern en punt. Veig com els arbres i les tortugues del jardí han entrat en una dormida que alentirà les seve...

8.12.19

Closcadelletra (CCIII): L’aire que calla

Estic entre l’extravagància i ‘lo pasivo’. M’explicaré un poc davall una clarorada solar d’aquesta tardor que tant ens ofega de pluges com ens obre un matí assolellat que crema el cul

15.12.19

Closcadelletra (CCIV): Cap a la fraternal generositat

Darrere els vidres hi ha més vent que 'Al vent', l'estimada cançó de Raimon. Dins les paraules que voldria escriure hi ha més vent que defora. El vent del món? Estic ple de traces que l'...

22.12.19

Closcadelletra (CCV): El sentit en el so

A partir de cert punt no hi ha retorn. És aquest punt que vull atènyer. Vaig trobar aquestes dues frases en una llibreta de notes antiga on escrivia allò que em passava pel cap, que trobava en u...

29.12.19

Índex 2020

 

Closcadelletra (CCVI): La pell viva encetada d’expressar desig, la solitud i la tendresa

Els llibres, acaramullats damunt la taula en un desordre caòtic al costat de l’ordinador i d’un gerro irisat de vidre de Murano amb un branquilló de llorer, em fan ganes de saquejar i

5.01.20

Closcadelletra (CCVII): Himne sensorial per a l’extensió de la bondat

La banda sonora d'aquest escrit podria ser una proclamació d'orfebreria senzilla: cantussol de teuladers i de rossinyols, xiuxiueig del vent entre l'herbei alt, crepitar de foguerons, agitació dels

12.01.20

Closcadelletra (CCVIII): La percepció és ventura

Mentre mir el formiguer, el boïc —aquesta fogatera tumultuosa de branques ardents exsecallades d’un pi vell tapada amb un poc de terra que després farà d’adob—, pens que me’n

19.01.20

Closcadelletra (CCIX): Per afavorir tota llavor de renaixement

Obr d'ampit en ample la finestra sobre la ravenissa blanca dels camps verds. Mir arreu les clapes de llevamans bords que treuen aquestes floretes carbassa com espires. Imit el vell poeta xinès,...

26.01.20

Closcadelletra (CCX): Si com un jardiner errabund sembr anomenera, amb segones

Renesc tots els matins amb una certa innocència. És com un exercici de visió, de sensibilitat, de coneixença, una gimnàstica de l'esperit (sabent que l'esperit és el cos i viceversa), una fo...

2.02.20

Closcadelletra (CCXI): Com puc distingir les veus i els ecos?

Res, absolutament res, ara, és com fa un instant. Particip en aquest canvi continu? Explor això que neix i mor dins mi sempre seguit? D'on ve allò que neix? Cap a on va allò que mor? ...

9.02.20

Closcadelletra (CCXII): Auciu paor ab amor e no amor ab paor

Quan vaig llegir fort davant gent molt atenta aquest proverbi de mestre Ramon Llull vaig saber que els mots lul·lians em farien companyia molta d'estona. Aquests dies de boires hevis i ben

16.02.20

Closcadelletra (CCXIII): Anomenera en punt

Poal, ventijol, camada, oratge, sabata, presó, regadora, camí, deixant, feresa, costa, ofec, seguici, broma, caliportal, esfera, perfum, dolor, paper, silenci, misèria, tendresa, picapedrer,

23.02.20

Closcadelletra (CCXIV): Ets una partícula inclassificable

Així m’encens. Quan no et veig, ni et toc i et sent. Quan ets il·localitzable. Quan sembles frívol i ets molt seriós. Quan no vas de res. Quan viatges, fins i tot sense moure’t....

01.03.20

Closcadelletra (CCXV): L’única llum que compta: el detall infinit

Record que en moltes tombes etrusques de terra cuita que hi ha al museu del Louvre es veu sovint una dona que duu un ventall a la mà; la mort i la lleugeresa, la gràcia, l'encant, el joc i

8.03.20

Closcadelletra (CCXVI): Torre d’ivori

Se m'ocorren, en aquests dies malanats, ideones senzilles, simplicíssimes i perfumades d'audàcia amb un dring que crec que no es correspon a allò que tothom espera en temps de pandèmia.

15.03.20

Closcadelletra (CCXVIII): Tots som matèria humana vulnerable

Fa trons i llamps darrere les vidrieres. Fa primavera esclatant darrere les vidrieres. Fa coratge i combat darrere les vidrieres. Fa dolor i malaltia darrere les vidrieres. Fa entrega i ge...

22.03.20

Closcadelletra (CCXIX): Ned dins la natura com dins el teu cor

Mon amour. Escric mon amour i tot comença a tremolar: el cervell, la taula, l'ordinador, els vidres, els arbres, els niguls, el bosquet, el safareig, el terrer, les parets, la serra, el cel i la m...

29.03.20

Closcadelletra (CCXX): Cap a un elogi de la creactivitat

«La creactivitat inventa territoris salvats de la marea de l’oblit i de la inexorable erosió de la memòria»

05.04.2020

Closcadelletra (CCXXI): Cant a la vitalitat humana

«Que cal ensinistrar els fets tràgics, transformar-los i treballar-los, però no deixar-se absorbir per ells»

12.04.2020

Closcadelletra (CCXXII): Cuida’t, si us plau

«Viure, i més que mai en aquests temps difícils i cruels de pandèmia, a l’entreforc entre el sentit i el sensible»

19.04.2020

Closcadelletra (CCXXIII): Tots som fills de tots

«Dic: mira com l’infinit dels mots penetra les coses, les engrandeix i els dóna una ressonància llarga»

26.04.2020

Closcadelletra (CCXXIV): El temps és cada vegada més nou

«La pandèmia imprevista ha regirat l’ordre de la situació anterior i, sobretot, el del passat i tot és contínuament nou de trinca, desconegut de trinca, inventat de trinca»

03.05.2020

Closcadelletra (CCXXV): Cant l’ànima, l’alè vital

«Pensar sense accessoris amb una concentració mental permanent, un remugar interior incessant i una activitat d’escolta vivíssima perquè l’orella recordi allò que l’ull no veu»

10.05.2020