<
BMA&blocs

Closcadelletra 2017- 2018

Índex 2017

 

Closcadelletra (LIII): Eau de joie

«Les paraules poden salvar vides» Anna Politkóvskaia Surt a la meva terrassa petita que vola sobre el jardí quan els niguls, clapes d'una platja blanca en el mar d'un blau celest, i el sol que

1.01.17

Closcadelletra (LIV): El pols del ritme

(Cant d’un Ecce puer) Els mots són més grans que els objectes, que els paisatges, que les històries. Aquest mot em serveix per a recrear (sí, re-crear) l'olor dels dies viscuts; aquest alt...

8.01.17

Closcadelletra (LV): El combat humanal

Una pedra és humanal, una pedra devora una altra pedra és humanal, una pedra devora una altra pedra devora una altra pedra és humanal. Una molsa boscana plena de fulles de pi seques i herbei..

15.01.17

Closcadelletra (LVI): Els miralls no dormen mai

Llum de pluja. Tarda plena de desolacions petitoneues com quan poses les mans dins un calaix del canterano i t'espines amb les brodaries d'un ram de roses a una vànova

22.01.17

Closcadelletra (LVII): Cal ser donadors

Pot ser la història de la relació entre un home que li tira blat a un rupit que el pica entre les

29.01.17

Closcalletra (LVIII): El vent del món

Fotografia de Jean Marie del Moral   Espelluc un consell de mestre Rilke: 'Cavar i excavar en mi mateix i cercar la dificultat en la solitud, l'única cosa necessària. Estar sol

6.02.17

L’ànima és la forma del cos

Eros i ethos, l’erotisme i l’ètica, contra pathos i thanatos, el patètic i la mort

19.02.17

Closcadelletra (LXII): Saba frisosa del batec novell

«Del meu cos no poncellaven ni sospirs ni gemecs: retut com una mala cosa, volia disminuir al mínim la distància entre la vida i l'art»

05.03.17

Closcadelletra (LXIII): El present absolut

Assaboresc La brodadora de Vermeer molta d’estona a una sala del museu del Louvre plena de gent que mira, s’acaramulla, devora el quadre empesa per un deliri estrany i abassegador.

12.03.17

Closcadelletra (LIX): Un món infinitament misteriós i calm

«Vull romandre calm per poder fruir i sofrir aquest present on moltes de coses ressonen d’una forma cridanera, especialment aquests essers humans impotents i enrabiats per la guillotina de la història»

12.02.17

Closcadelletra (LXIV): La força de la bellesa

«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»

20.03.17

Closcadelletra (LXI): Cerc un art de viure cada instant

«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»

26.03.17

Closcadelletra (LXVI): La glòria fràgil de la primavera

Voldria dir les coses de cada dia amb mots de festa. Voldria escriure amb bisturí, amb punta seca, amb un estil despullat, amb economia de paraules. Voldria escoltar Chopin que conta a Delacroi...

2.04.17

Closcadelletra (LXVIII): Tanc els ulls del cap, obr els ulls del cos

Tanc els ulls del cap i sé que puc veure moltes de coses invisibles que s’amaguen dins les turbulències i inseguretats d’uns dies (temps?) convulsos en què només la calidesa dels

16.04.17

Closcadelletra (LXIX): L’experiència consisteix a veure-ho tot per primera vegada

Arrib del viatge. La casa m’espera. Mir cada cosa com a nova de trinca. Pos música. Les notes amaren l’aire i em deixen mig estormiat. Pens: som al meu país, al meu lloc: som a una terra

23.04.17

Closcadelletra (LXXI): Escoltar la llum de cada dia

Totes les finestres de ca nostre sempre en obres són un panorama sobre la poesia del món. De vegades ho faig sense pensar: me’n vaig cap a aquell rectangle de la paret, obr els vidres,

30.04.17

Closcadelletra (LXXII): Viure capes de mots damunt mots

Assaig. Faig proves. Tap una frase amb una altre frase. Cal·ligrafii ombres. Pens tota casta de tècniques que em facin possible l'impossible: poder expressar allò que veig i no he pogut...

7.05.17

Closcadelletra (LXXIII): La terra i els temps pinten a totes

Escriure sobre escorces de pell no és una idea rara. Certs moments, quan les paraules esdevenen origen del sentit, font de llum, pedrafogueres d'estels –lluïssors voladores i efímeres–,

14.05.17

Closcadelletra (LXXIV): Filosofia musiquera de finitud

Escric dins l’instant. Voldria que les meves paraules tinguessin una llum interior que vibràs i irradiàs, sense atur. Eixampl el cel, allarg l’horitzó, faig desaparèixer els personatges, dib...

21.05.17

Closcadelletra (LXXV): Petjar fonaments profunds

Un desig que la lletra del mestre em desperta: voldria que els meus mots fossin una escletxa o un caminoi per a la mirada. Tenc moltes de ganes d’ensenyar-me a mi mateix amb una certa

28.05.17

Closcadelletra (LXXVII): Imatges de cal·ligrafia

Fa vent. Fa sol. Se senten els trons d’una tempesta llunyana. Els teuladers refilen com si xisclassin de ràbia. Em capfic en les darreres absències que em fan mal. Temps feixuc. Tenc ganes

4.06.17

Closcadelletra (LXXVIII): Com una mar d’espigues

Mir els líquens de les pedres antigues de paret seca amb una mescla de curiositat i de veneració. Semblen escriptures xifrades que cal llegir amb cura, amb atenció, amb paciència i

11.06.17

Closcadelletra (LXXIX): Concentra’t en el que compta!

Ni pa. Ni brollador. Ni cadira. Ni safareig. Ni escrit. Ni sol. Ni agapant. Ni remor. Ni daltabaix. Ni llumeneret. Ni pedra. Ni lectura. Ni xiuxiueig. Ni frenesia. Ni càntic. Ni desolació. Ni subtil...

18.06.17

Closcadelletra (LXXX): Jardí d’aurora

Cada pensament és un destí, cada acció és una fulla. Tenc davant el safareig rodó com un sol verd que entinten els dits de rosa del matí ixent... Un capfic de peix i ned fent voltes. A ...

25.06.17

Closcadelletra (LXXXI): Escriure, escandir el temps

La navegació odisseica m'amara per totes bandes. Sentir, amb tota l'ànima, com Oriol Ponsatí-Murlà recita Odissea, segon darrere segon, quinze hores seguides, tots els hexàmetres del text

2.07.17

Closcadelletra (LXXXII): El meteor de l’instant

En el taller perpetu de la meva escriptura (meva? Ha! Ha! Ha!) voldria conrear una distanciació —per enfocar els ob-jectes, les co-ses, les per-sones—, amb una mescladissa d’impregnació

9.07.17

Closcadelletra (LXXXIII): Ara no hi ha renaixença sinó desnaixença: vius i ungles!

Perquè no puc oblidar mai el dolor de la història contemporània de suara mateix escric el que escric. Quan aquest esgrafiador va saber de segur que tenia més passat que futur es va produir, 16.07.17

Closcadelletra (LXXXIV): L’expressió del cos: lloc de coneixença

Com puc escriure els entre-dos, els no-resos, les miques de temps, la trama de la poesia fresca que és l’essència de la vida? Com puc escriure una manera simple de pensar amb metàfores,

23.07.17

Closcadelletra (LXXXV): Tot és dedins

Arrossegar-me per la claror capvespral és un dels meus entreteniments més senzills. I cucavelejant per la muntanya russa de la festa de llums que s’esvaeixen m’arriben camades i

30.07.17

Closcadelletra (LXXXIX): No és el temps que ens manca, sinó concentració

Em sent i em sé dins un territori movedís, passeig un camp de mines invisible sota els peus, la inclemència dels temps no em deixa arrecerar-me enlloc, hi ha esquerdes arreu arreu, no em

3.09.17

Closcadelletra (XC): Suscitar l’esperit de resistència

Conservar la calma entre els cervelltrèmols combatius per un cantó i les estultícies estatalitzades per l’altre, l’atmosfera de la lluita actual (la lluita de sempre), és la

10.09.17

Closcadelletra (XCI): Cos i esperit en un camp magnètic de benestar

Que ens sàpiguen feliços, que ens hi vegin, que ens hi sentin, aquests filisteus anorreadors és la millor arma per desarmar-los, el ressort secret que pot anihilar-los.

17.09.2017

Closcadelletra (XCII): Cerc com un poeta xinès, Zhuangzi, la tranquil·litat en el desordre

«És perquè sé que l’ocasió és fugaç que estic totalment ocupat a veure el moment favorable»

24.09.2017

Closcadelletra (XCIII): Allà on creix el perill, hi creix allò que ens salva

Com puc fer una topografia de les proves que hem de travessar?

01.10.2017

Closcadelletra (XCIV): Cal ser com l’aigua: no la pot ferir res

«Cerc el mateix però cada vegada diferent quan hi ha un cos que no és com els altres, estrany, gran, petit, malalt, sa, molt sexual o gens»

08.10.2017

Closcadelletra (XCV): A favor de la facultat de pensar

«El col·lega Hemingway deia una veritat: Quan les coses van mal dades, la literatura està en primera línia.»

15.10.2017

Closcadelletra (XCVI): Per agafar coratge

«Escriure és vida mòbil, llosa que neix, aquest objecte errant entre el mot perdut, el cadàver sagnant, el fetitxe i els fems»

22.10.2017

Closcadelletra (XCVII): La veu és la música de l’esperit

T’he dit: no estic mai segur d’allò que vaig, o no, a escriure. M’has contestat: Han passat tantes de coses! Tantes de coses belles i difícils, plenes de lluita i de por, de coratge i de co...

29.10.17

Closcadelletra (XCVIII): Vull conciliar el foc i l’aigua, la lluita i la pau

Entremig del daltabaix de les notícies que m’arriben per totes bandes i que em fan mal (que cerc quan no les tenc, quan no les escolt, quan no les trob; que devor, que

5.11.17

Closcadelletra (XCIX): Replà de guerrer en els límits de l’extenuació

Ho vull dir de bon començament: no m’atur. No m’atur de fer encanteris, lletanies, proliferacions, grafits, experiències de l’alè. Delir i sofresc i faig de voyeur amb molts de tons

12.11.17

Closcadelletra (C): Esser viu és esser feliç

Fa un sol net de novembre que convida a la contemplació dels nervis de les fulles dels caquiers, vermellterroses i benèfiques, just abans que caiguin. Voldria escriure amb el tret

19.11.17

Closcadelletra (CI): Volem saber què és la nostra vida

I ens dirigim a l’art perquè ens mostri alguna cosa del que sentim. Aquella pintura d’un frare italià que retrata una Anunciació em diu fort i clar: benaventurat qui sent aquesta imatge

26.11.17

Closcadelletra (CII): Confessió davant una sala plena de gent

Ahir vaig fer una confessió personal davant una sala plena de gent. Hi havia això que ara es diu un públic transversal, però especialment una mala fi de joves amb la frescor

3.12.17

Closcadelletra (CIII): El començament és el verb

La neu a les muntanyes de la Serra, la fredor als cossos, el pensament que surfeja informacions de massacres i problemes per trobar un fil de serenitat. Veig el real en

10.12.17

Closcadelletra (CIV): Endurir-nos sense perdre ni gota de tendresa

El paisatge de fons de les meves lletres és la lluita d'anys i anys, quasi puc dir segles, per les evidències. Ni els meus pre-socràtics, ni els meus moralistes del XVII i XVII

17.12.17

Closcadelletra (CV): Una visió instantània que no s’acaba

Els límits dels meus llenguatges són els límits del meu món propi. Allà on creix el perill, també hi creix el que ens salva. De cada lletra escrita aquí aprenc amb quina aviditat la meva ...

25.12.17

Closcadelletra (CVI): Ets conscient de cada instant?

Som un bon escoltador dels consells de l'amic? Cal ser conscient quan t'aixeques, quan fas feina, quan menges, quan estimes, quan jugues, quan et colgues. La mestria de si

31.12.17

Índex 2018

 

Closcadelletra (CVII): Zombificar els enemics

Cerc les invencions oblidades, les intuïcions estranyes, els fets suggeridors, les coses improbables o plenes de sorpreses. El dia acompanya: les muntanyes de la serra plenes de

7.01.18

Closcadelletra (CIX): Recordar: qui torna passar pel cor

Plou. Plou damunt la terra de call vermell. Damunt els ullastres malalts, damunt els penya-segats de marbre, damunt el cant dels ocells. Plou damunt les paraules. Una pluja fina,

14.01.18

Closcadelletra (CX): La mà que escriu una grafia bategant

L'ull d'una flor d'ametler s'adorm, bressolat pel vent. La cuixa del lledoner vell sense cap fulla tremola, bressolada pel vent. El sexe de la palmera lluitadora canta, bressolat pel vent. La...

21.01.18

Closcadelletra (CXI): No hi ha dos tactes iguals, com no hi ha dues empremtes digitals idèntiques

Mir, una bona estona, el lledoner nu fins que no veig més que la xarxa arborescent dels branquillons plens de notes invisibles que fan sons de pluja. M'entobii, una bona estona. La

28.01.18

Closcadelletra (CXII): No sabem com viure, no sabem com sobreviure

Res no s'esborra mai del tot. Aquesta pissarreta màgica on s'inscriu i s'escriu l'existència podria ser alguna cosa semblant a això que els diccionaris recullen amb la paraula 'palimpsest': un d...

4.02.18

Closcadelletra (CXIII): Perfils, fragments, siluetes, bellumes

Voldria que aquests mots fossin només un mormol sense eco, una vibració imperceptible, una escuma, una irisació. Grafismes exactes, indicis subtils, signes frugals destinats a transcendir-se

11.02.18

Closcadelletra (CXIV): Massa renou, massa xep-a-xeps, massa agitació inútil

Visc dins la contradicció. M'agradaria trobar-me en aquell punt de l'esperit de què parlava mestre Breton en què la vida i la mort, el real i l'imaginari, el passat i el futur, el comunicable i

18.02.18

Closcadelletra (CXV): Cada instant és el primer i és el darrer

El lledoner del jardí té tot de fulles noves lluents dins el cor d'aquest hivern gelat. Mentida! El lledoner del jardí ha tret tot d'ulls rodons, menudeus i transparents que pengen a centenes de

26.02.18

Closcadelletra (CXVI): Allò que és bo és lleuger

Ador les finestres. Darrere aquesta finestra on escric es veu la mar gran, la mar antiga. He de tenir tancat perquè em passaria tot el temps comptant ones i colors. I núvols. Badocant. ...

4.03.18

Closcadelletra (CXVII): Els dits de rosa de l’aurora

«Em recorr a mi mateix fent voltes als meus objectes, als objectes dels meus pensaments: m'invent, em refaig, em perd, em transitiv, em reviscol, em desfaig»

11.03.2018

Closcadelletra (CXVIII): Vull navegar lliurement a través dels segles, dels llibres, de les sensacions

«Voldria obrir accessos infinitament precaris, cal·ligrafiar sense imatges, avançar palpant i xerrar en un to baix, al ras de la prosa més escatada»

18.03.2018

Closcadelletra (CXIX): Vull l’ull interior extern que hi vegi alhora pertot

«I malgrat això l’essencial és aquí, molt a prop, d’una senzillesa extrema: un dringueig, un alè, una carícia, quasi res»

25.03.2018

Closcadelletra (CXX): Amb la força sanadora de la paraula

«Cal reconèixer que fas l’amor amb veus més que amb cossos. Cal revaloritzar l'excitació. Estimar els teus 'partenaires' com ells s’estimen a si mateixos. Cal volar amb la paraula.»

01.04.2018

Closcadelletra (CXXI): La vista no ha d’amagar la visió

«Perseguits, jutjats, empresonats, exiliats... Què en pensa aquest núvol tan fosc que cobricela el meu passeig?»

08.04.2018

Closcadelletra (CXXII): On creix el perill creix el que ens salva

«L’espai és temps desplegat o hiperconcentrat, una dimensió particular i equivocada del temps»

15.04.2018

Closcadelletra (CXXIII): Llegir fa tornar guapos

Tota escriptura és una reescriptura. Em vénen frases sinuoses, que pantaixen per una angoixa adornada d'un pler sensual, inacabables espirals de subordinades que esbrellen el temps sensible

22.04.18

Closcadelletra (CXXIV): El coratge de tots els instants

Cal girar-se, sense fatiga i sense atur, per tots els costats. Cal cercar l'or del temps que cap tràfic financer pot fer servir. Cal no limitar mai el nostre desig de llibertat. Cal lluitar... Closcadelletra,

29.04.18

Closcadelletra (CXXV): Sent el crit de l’enganyapastors: rodet de fil de tinta

Som dins l'ascensió lenta i fatal del bosc de la nit que em crema per dedins sense espires ni flama. Mir quasi de reüll com s'omplen d'ombra els pètals d'una rosa que he collit amb excés (i

6.05.18

Closcadelletra (CXXVI): Escric en veu baixa i una mica tremolosa

Per oposar-me al truller violent del món que m'ataca de pertot. Per poder descriure amb exactesa els pànics contemporanis. Per descobrir claus que em donin accés al món. Per fugir d'una c...

13.05.18

Closcadelletra (CXXVII): Fer feina dins el crui

Sempre he sabut, encara que no sigui bo de dir, que en la nostra malmenada natura hi ha punts de cristal·lització i materialització d'energia. Si algú fes una geografia dels llocs sagrats, sagr...

20.05.18

Closcadelletra (CXXVIII): Et vull enverinar de tendresa

Voldria ser com un albelló de maig a punt de rompre. Voldria que els mots que escriuré et fessin espirejar els ulls i tremolar el llavi inferior. Voldria, esvolategant unes grans ales blanques...

27.05.18

Closcadelletra (CXXIX): Carrer del pensament

Això no és un títol. És un carrer amb una escola d'infants amb nom de lluna a la dreta, i una clínica petita amb nom de Picasso a l'esquerra, amb un tram que pega a un parc amb pins 3.06.18

Closcadelletra (CXXX): Fidelitat indestructible a l’essencial

Allò que cerc, allò que intent, allò per la qual cosa lluit, allò que desig, allò que vull, allò tan mal de fer. Escric entre pàgines de vent. Umpl espai amb concentrats de silenci. Se...

10.06.18

Closcadelletra (CXXXI): El coratge de tots els instants

Acab de mirar la lluna en forma de cella de princesa mora de les mili una nits i he pensat que la separació entre el dir i el veure es fa de cada vegada més gran. Vivim dins un món de cada

17.06.18

Closcadelletra (CXXXII): Cap a la potència d’un no saber savi

Per a Svetlana Aleksiévitx. He llegit molt, he oblidat molt. M'he rentat la cara i els pensaments amb aigua de roses serenada per les forces magnètiques ('electromagnètiques', seria més

24.06.18

Closcadelletra (CXXXIII): Contra l’amarament de l’atenció

Avui, quan m'he despert, com si la nit fos inventora de creixença, tots els agapants blaus del jardí havien florit. Les tiges que ixen d'un brollador verd es mouen luxuriants. Havia somiat

1.07.18

Closcadelletra (CXXXIV): La mirada és l’erecció de l’ull

Els camps es mouen per la calor calitjosa. L'aigua s'ensenya a través de la set. L'èxtasi a través de l'espasme. La pau per les batalles. La terra per les mars que has trepitjat.

8.07.18

Closcadelletra (CXXXV): Les profunditats mudes de la paraula

Tot va començar amb aquesta frase del títol que se'm va ficar per dedins com un agent provocador. Fa dies que em moc per territoris en què la desafecció del mot i les coses que

15.07.18

Closcadelletra (CXXXVI): Les olors de la vida; per una societat de pler oposada a una societat de control

Tot això que llegeixes està escrit des de la clandestinitat íntima. Ahir, quan ja era dins el llit, em va envestir una bafarada d'olor de gessamí que entrava per la finestra oberta de pinte en ...

22.07.18

Closcadelletra (CXXXVII) Caçador dels detalls: contra l’atròfia de les sensacions

Veig un mal que recorr els humans: la pèrdua de la percepció. Veig molta memòria abstracta que barata l’única que val l’alegria: aquella que està encarnada en el cos. La gent consumeix

29.07.18

Closcadelletra (CXXXVIII): Tot quant cercam es troba davant nosaltres

Visc dins l'estiu emboirat de matisos: amb tempestes sordes, amb calitges ofegadores, amb núvols expropiadors de la llum clara, amb aquestes ones electromagnètiques que em torben i em

2.09.18

Closcadelletra (CXXXIX): Com un estol d’esqueixos

Trob entre les meves lectures errívoles una frase de Borges que torna far dins les aigües rabioses d'un mar desenfrenat. 'Escriure, és un poc el contrari de pensar...' Ho repetesc fluixet. ...

9.09.18

Closcadelletra (CXL): Respir un perfum rosa pàl·lid

Em desemmandresc amb lentitud i estrèn el dia amb l'anhel d'una renaixença. La nit s'acosta al despertar de l'aurora. Em deman què puc fer per no deixar-me arrossegar per la repetició, per l...

16.09.18

Closcadelletra (CXLI): Tastar la percepció

Era  un dia pesat. Tota la nit havia estat opressora d'una forma intermitent. Vaig sortir espesses vegades a la barana del jardí. Vaig beure aigua. Respirava a batzegades mentre l'amenaça...

23.09.18

Closcadelletra (CXLII): Em vull conèixer més

«No els basta infectar les xarxes socials, els ordinadors, els mitjans de comunicació, l'ensenyament i altres herbes. / Volen manipular, manejar els humans. / Em volen manipular»

30.09.2018

Closcadelletra (CXLIV): Llegir és viure

«Quina manera més justa d'anomenar l'òrbita en què s'inscriuen el lector i l'obra en la jubilació còmplice i el silenci ombrejat!»

07.10.2018

Closcadelletra (CXLV): Foc negre

«Percepció! Sentiment! (Sense excessos.) Misteri! Simplicitat! (Molta.) Audàcia! Fervor! (Sempre.)»

14.10.2018

Closcadelletra (CXLVI): Tota la veu és una navegació incessant

«Escric tot amarat de veus que he amollat, que he sabut, que he creat, que he inventat, que he sofert, que he cantat, que he gaudit»

21.10.2018

Closcadelletra (CXLVII): Vaig aviat perquè la vida és curta i he de fer moltes coses

«Aprendre és un pler intens i aquell que no sent joia quan aprèn és un pobre d’esperit a qui cal ensenyar amb compassió i paciència»

28.10.2018

Closcadelletra (CXLVIII): Vull fer créixer la llum, ressuscitar-la

«Per què el camí de les coses pròximes ha estat sempre pels humans el camí més llarg i més difícil?»

04.11.2018

Closcadelletra (CXLIX): Cant la joia d’aquesta vida

Per què record que a les tombes etrusques del museu del Louvre, bellíssimes tombes de terra cuita, hi sol haver moltes de vegades una dona amb un ventall? Ho trob sacsejador i que fa

11.11.18

Closcadelletra (CL): Cant una rialla immensa

Vaig quedar amarat per una pluja de novembre (una pluja de clauet, de trons i llamps, un ploure a bots i barrals) fins a les parts més íntimes. I vaig riure. I vaig tremolar i vaig riure. C...

18.11.18

Closcadelletra (CLI): Un gran començament es va posar a parlar de totes bandes

El negatiu, condensat per un ciutadà català-europeu que després de passar tota la vista pels segles que ha viscut escriu notes: dues guerres mundials, el formigó  dictatorial, massacres de

25.11.18

Closcadelletra (CLII): La paraula ressuscitada

No vull aturar-me. He d’escoltar el món i l’he de traduir damunt la pàgina en blanc com si les lletres ballassin, com si els mots fossin dansaires de vitalitat deïdora. La mà em tremola ...

2.12.18

Closcadelletra (CLIII): Rompre, tallar, lesionar, dilapidar, arrabassar, esquarterar, donar

El color no és color sinó llum reflectida de manera diversa. L’aire entre les coses no és aire. Les paraules dins l’aigua no són paraules. No és ocell qui vol. Puc escoltar el ref...

10.12.18

Closcadelletra (CLIV): Endolciré amb mots de canya i mel aquests temps passapeners

Tot el camp, tot el camí són de color magrana. Fira del sol ixent. Foc tacat d'ombres de nit: el xoriguer s'alça amb un vol oblic. Un fuet ardent travessa la plana. Esbucar qualsevol co...

16.12.18

Closcadelletra (CLV): Vull obrir camins a la sensibilitat

Em vull desprendre de totes les rutines i les cegueses, de tots els finalismes que m'ataquen sempre seguit per obrir els ulls a la infinita varietat de les coses. Duc dins el camí que faig

23.12.18

Closcadelletra (CLVI): Les deixes són allò que queda de bon de veres

Escriuré a mitja veu, sinuosaré, insinuaré, suggeriré, insistiré sense declamacions ni declaracions, faré volteres, m'entretendré, suaument, amb dolçor, prudència, vigilància i

30.12.18