<
BMA&blocs

Closcadelletra 2015-2016

 

Índex 2015

 

 

Esperaré la mort del record

Quan em vaig aixecar una acàcia del jardí s'havia convertit en una rosa de roses de color de crema amb cremadet. Els lledoners eren d'un verd fosc final, els arbres de fulles

09.11.15

Cal mirar de biaix per veure-hi

No obris els canteranos. No pugis a les golfes. No manyuclis els guarda-robes. No cerquis dins els rebosts. Puja sobre la pluja i esbrinaràs els secrets dels calendaris, les

16.11.15

La voluptuositat dels sons

  Fumeres quasi transparents com arbres viatgers dins l'aire. S'apaivaga l'hora tardoral, un sebel·lí aterra i emmudeix. Intent traduir la claror d'aquest món per veure-hi millor. Pe...

23.11.15

Pluja damunt les flames

He tingut un somni que presentava claríssims els relleus de les coses. L'alacritat de posar en el paper allò que m'havia fet cervelltremolar no ha servit de res. Estava segur que una obsessió

Cosmosònica

La roca parla. El terròs de call vermell parla. El núvol parla. L'arrel del lledoner parla. La regadora parla. L'esquella parla. L'espera de la pastora parla. El caminar del picapedrer parla. La llu...

7.12.15

Quequejar per dir, per dir-se

El matí és una sala de miralls en què les veus ressonen entre l'argent viu del mercuri i les imatges caçades entre els filats de les neurones. Com la generació de les fulles, així és la del...

14.12.15

Contra totes les mentides socials

L'aire va ple de tòxics verbals. Hi ha una pol·lució de veus de falsos profetes que enganyen el poble. Et giris on et giris, tot és un ringo-rango de falsaris que et volen dur a escoltar el sermó...

21.12.15

Cada paraula conta i canta

Temps. Calitja. Estintolar. Remei. Localitat. Fruir. Solc. Baladreig. Resina. Bàrbar. Deler. Enyorar. Caliu. Llàgrima. Oli. Riell. Clariana. Dol. Fredor. Riure. Batec. Pols. Nacre. Cura. Tendror....

28.12.15

 

Índex 2015

 

Pacte d’ombres

Un camí: una branca d’ametler que es romp. Un camí: un solc d’ungla damunt la pell.

04.01.2016

Partitura de baixamar

En memòria de David Bowie, amb molt d’amor

10.01.2016

T’endomassaré les albes

Cercava un vivàrium per poder-hi conrear planters d’aquestes espècies mentals que m’ataquen quan menys ho esper i em deixen exhaust

17.01.2016

L’emulsió surt de la pàgina

Viure del vi és esdevenir endeví i diví. Ho deia mestre Rabelais i avui m’ha vingut al cap en una lectura accidental i reveladora.

24.01.2016

Closcadelletra: Els ulls de la mirada

«Era una naixença, era un enterrament, era la monotonia dels treballs incansables, era l'alegria esqueixada»

31.01.2016

Teixir el vent: fer via, fer vida

«El somni era una il·lusió òptica fossilitzada dins les venes d'aquell calidoscopi esbucat als porxos del poema»

07.02.2016

Fenyia esteles mortes

Per a Muriel, amiga i mestra de coratges 'Tot és no-res, tot és buit i farsa grossera. Sortim del caos per esdevenir pols d'era.' Polseguera de mots es tixen en el somni. Veig

14.02.16

Com si t’ofegassis en el foc

Podries assegurar que tens por cada crepuscle? Que no vols sentir com passen els capvespres, els capaltards, les capalnits, que no vols veure com es dessagnen lentament

22.02.16

El cant clar del riu sense retorn

Per a l’estimadíssima Rosa Novell, amiga i artista, que fa un any —27 de febrer de 2015— va partir de puntetes. (Fotografia: Jean Marie del Moral) Cada paraula és una

28.02.16

És el dir que desencadena major visió i no al contrari

 (Tot el temps de la lectura se sent un perfum de fressèlies.) Habitam en un món en què cada vegada més parlen els afàsics. Vivim en un temps en què es creuen singulars els

6.03.16

Respir i escric per a tu

Miquel Barceló mentre pinta amb fang el 'Vidre de meravelles', homenatge a Ramon Llull, a la Bibliothèque Nationale de France François Mitterand de París.

13.03.16

Closcadelletra XXX: Vitralls d’argiles

  Ni el plany ni la protesta, ni menys la circumstància. Només sobre el tall esmolat del ganivet –la veritat–, abocar-se a l'abisme. I cantar, abans de caure-hi. Terrissa en estat...

21.03.16

La darrera nit de la meva vida

(París, 20-25 de març de MMXVI) Si mir, mat o mor. Travessam l'existència, ens envoltam de mons bastits amb objectes, mons que deixen d'existir un cop hem partit. Donar testimoni d'una...

28.03.16

Gormand de temps

Per a Esperança Camps, una valenta i noble dona que m’ha donat un exemple de dignitat en temps convulsos i miserables. Quan em fer un esdeveniment brutal que no

3.04.16

Laeticia primaveral!

La primavera ha venido, nadie sabe como ha sido. Juan Ramón Jiménez En el meu scriptorium estic enrevoltat de llibres, de papers, de revistes, d’eines d’escriptura, de

10.04.16

Temps d’Argila

Escolt –par l'orella amb tota l'atenció possible– els arbres del jardí, que són una fàbrica d'ulls, de mots, de branques, de nius, de fulles, de clarors, de gemes, d'absències, de

17.04.16

Qui no prendria això com un encantament?

Oh, la cal·ligrafia de la dansa de dona i d'ocell! Circulació de dues figures que es nuen en un ordre perfecte: ocell i dona, dona i ocell creuen tendrums i ungles, plomissol i

24.04.16

Closcadelletra XXV: Diàleg de miralls

Ni quinqué, ni desolació, ni arrel, ni crepuscle, ni jugueta, ni camí, ni dolor, ni pedra, ni esforç, ni calze, ni cor, ni sofrença, ni vida precària, ni moviments absurds, ni coronació

1.05.16

Cal fer atenció a l’atenció

On és la meva capacitat de concentració? On és la teva capacitat de concentració? On és la seva capacitat de concentració? On és la nostra capacitat de concentració? On és la ...

8.05.16

Closcadelletra XXVII: El perfum de la vida vertadera

L’has vista mai, la vida? L’has passada mai en net, la vida? L’has  estimada a voler, la vida? L’has esterrossada a fons, la vida? Has llescat el pa de la vida? Has escrit les

15.05.16

Closcadelletra (XXVIII): Com puc gravar el paisatge damunt la vida?

Ell volia això: que allò que veia al fons del seu crani, rere els ulls, sorgís sota la seva mirada damunt el paper blanc. Volia fer llamps, la claror lànguida de la lluna, la

22.05.16

Males herbes: receptacles de la revelació

Vaig a prop de la bassa del Penjoll per recollir els primers plantatges d'aigua o orelles de llebre. Els blets, que naixen entre els conreus, amb les tiges ajagudes i blanquinoses,

6.06.16

Closcadelletra XXXI: El record del present

Pots comprendre que el final precedeix el començament? Saps que l'univers és el mateix per a tothom i diferent per a cadascú? I que la imaginació té més intensitat que

12.06.16

Closcadelletra XXXII: Cal viure dins les ombres de la veu

La veu és l'única part del cos que no es pot enterrar. Les cordes vocals sí, però no la veu. A la tristesa i la desolació de la seva desaparició afegim la presa de consciència que

19.06.16

Closcadelletra XXXIII: I besa’m a la boca, després de dir-t’ho

Sent com es delata una escriptura sense començament i sense fi, que afirma la potència d'una fragilitat immensa. Visc dins la tensió, entre la vigilància extrema i l'extrem

27.06.16

Closcadelletra XXXIV: Les traces de l’esvoranc

En tota empresa artística hi ha el desig de ser comprès, de ser estimat, de ser interessant als ulls d’algú'

03.07.2016

Closcadelletra XXXV: No escric res que sigui segur

Deix la llengua catalana natal llenegar per vestigis que es mesclen amb lectures, somnis, sensacions i records.

10.07.2016

Closcadelletra XXXVI: Records del present

Vivim dins la perspectiva deformant del temps.

18.07.2016

Closcadelletra XXXVII: Elogi de les notes

Sempre he cregut que les notes són la sal de la terra.

24.07.2016

Closcadelletra XXXIX: Escrit damunt la mar antiga

Totes les illes, fins i tot les més violades pels tsunamis dels poders, amaguen secrets, veus, signes xifrats que han alimentat els indígenes

19.09.2016

Closcadelletra (XL): Llegesc

 «He vist una fotografia de Jeff Wall titulada 'Destroyed Room'. La compraria. I, a més a més, m'ha donat un títol»

25.09.2016

Closcadelletra (XLI): Deixants

Ho escric vint vegades com si fos un càstig infantil de l’escola: Pensar menys i fiar-me més de la intuïció del primer impuls. M’assec en silenci. M’amoll tot sencer. Respir a

2.10.16

Closcadelletra (XLII): Fer vergues de llamp

Em deman si sé sentir. Em deman si sé escoltar. Em deman si sé riure. Em deman si sé estimar. Em deman si sé fendir. Em deman si sé acaronar. Em deman si sé veure. Em

9.10.16

Closcadelletra (XLIII): Pensar, escriure sense accessoris

He volgut posar com a frontispici una frase de mestre Stephane Mallarmé perquè m’ajudi a embragar aquest quadre de paraules que voldrien dibuixar alguna cosa com

16.10.16

Closcadelletra (XLIV): Ser mortal és una condició de l’art

Mir molta d’estona el quadre de Caravaggio “La incredulitat de sant Tomàs”. Veig, sota una llum zenital, el clarobscur de Crist que es retira la túnica amb la mà esquerra i

23.10.16

Closcadelletra (XLIV): Friable tempesta d’aram

Avui horabaixa entre unes llums autumnals plenes de vermellors torrades i coures lluents he vist la fulla de la vinya, tan flexible i verda i ampla, transformada en un paper

30.10.16

Closcadelletra (XLV): Cant natural

Voldria ser el pou de mormol fondo on la paraula sempre és nova, però m’he de conformar en dibuixar la traça de l’esvoranc, traucar a les totes i escriure pels descosits.

6.11.16

Closcadelletra (XLXVI): Dia històric

El 9 de novembre de 2016 a les 8 del matí vaig rebre la notícia ferotge i terrible. I em va fer mal, molt de mal. Però no vaig voler pensar en res. Havia de ser a les 10 a l'institut

13.11.16

A favor d’Asli Erdogan, escriptora empresonada

Com puc aconseguir el coratge de tots els instants? Dins aquest matí tardoral en què m'he passat una mala fi de temps embambat en la contemplació de com cauen les fulles

20.11.16

Closcadelletra (XLVIII): Superposicions d’instants

Autor foto: Jean Marie del Moral. Estic segur que hi veim amb la memòria. La memòria és el present. Dins el matí de plom i de febre un raig de sol que arriba del jardí esborra

27.11.16

Closcadelletra (XLIX): ‘Frapats’ d’efímer i de lleugeresa

Voldria sentir amb la raó i raonar amb la sensibilitat. Per què tot allò que toca la sensorialitat em sembla l’única sortida al cul-de-sac d’aquests temps en què tornen a

4.12.16

Closcadelletra (L): Tot comença i acaba quan fas el caragolí

  No escoltis les barques enllà de l'horitzó dels albons. No alcis els ulls per veure el brunzir de les abelles dins el fum dels formiguers. No enclavis l'exquisidesa alta dels

11.12.16

Closcadelletra (LI): ‘Acaronem els detalls’

Potser la força viva de la matèria és allò que més pens, i em pensa, aquests dies freds, humits, rúfols, quan com si fos una de les tortugues del jardí em colgaria dins la terra –

18.12.16

Closcadelletra (LII): Viure la fragilitat dels instants

M’he passejat pels turons de les molses clorofíl·liques que entapissen els maresos dels caminals del jardí. És una geografia de verdors incandescents, d’explosioneues de fulles

25.12.16